Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
Arthur Cecil Pigou
Economia
Economista britànic.
Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge Estudiós important de l’ economia del benestar L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare 1912 i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare 1920 Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar També excellí en els camps del diner i els imposts Com a qualificat representant del…
Zhang Zai
Filosofia
Confucianisme
Filòsof neoconfucianista xinès.
Fill d’un magistrat, de jove estudià el budisme i el taoisme, però s’inclinà pels clàssics confucians En el seu pensament un dels més complets de la Xina és fonamental el concepte de qi i s’identifica amb el Gran Buit o realitat última, unitat de l’ésser i el no-ésser indeferenciats Per a ell, la veritat és l’adequació de la “llum del cel” amb la de la natura humana, i la llibertat consisteix a conèixer la pròpia natura i a aprofundir-ne el destí En ètica donà un contingut més noble a la pietat filial, virtut tradicional confuciana fonamental en les relacions socials xineses El…
Jean Bourgeois-Pichat
Demografia
Demògraf francès.
Fou un dels fundadors, l’any 1944, de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, del qual fou posteriorment director 1962-71, i dirigí la Divisió de Població de Nacions Unides 1953-62 Des del 1971 fou director del Committee for International Cooperation in National Research in Demography CICRED, també a París Millorà l’anàlisi de la fecunditat i la comprensió dels seus determinants Mesure de la Fécondité des Populations , 1950 amb la incorporació de l’ordre de naixement com una variable Fou un dels principals introductors del concepte de població quasiestable…
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de…
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…
Joaquim Reig i Rodríguez
Economia
Política
Polític i empresari.
Advocat 1916, pertangué 1919-25 al cos jurídic militar Fou el més destacat collaborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista Fou un dels inspiradors 1918-24 de la línia ideològica de La Correspondencia de Valencia , òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València 1931-33 i síndic formà part de la comissió proestatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal Diputat a corts 1933-36 per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista 1933 i la Unió Valencianista 1936 Fundà i dirigí el setmanari El Camí 1932-34 Director del…
Santa Maria del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
De l’existència d’una capella, dedicada a Santa Maria, situada a l’interior del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe, prop de la catedral, per a l’ús exclusiu dels prelats, s’han localitzat fins ara dues notícies documentals La primera data de l’any 1280, per la qual es notifica que Guillelmo, capellano capelle castri domini archiepiscopi , satisfeu en concepte de la dècima recaptada aquell any dins la diòcesi, la quantitat de 9 lliures i 4 diners La segona referència és del 1357, quan l’arquebisbe Sanço Lopes d’Ayerbe va manar decorar la capella del castell amb diverses…
Sant Miquel de la Foradada (Subirats)
Art romànic
Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel…
Antonín Vranický
Música
Compositor i violinista moravià.
Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al…
furianta
Música
Dansa popular bohèmia de tempo ràpid caracteritzada per l’alternança de metre binari i ternari al mateix nivell (2/4 i 3/4, per exemple), creant marcades hemiòlies.
El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina