Resultats de la cerca
Es mostren 15103 resultats
Hereus i cabalers
Els estudis sobre la família als Països Catalans als segles XVI i XVII encara són pobres i alhora parcials, a diferència dels del segle XVIII Els diversos vessants —demogràfic, social, econòmic o jurídic—, donen una gran complexitat al tema, i més en aquestes centúries en què pervivien elements medievals i se’n definien de nous Tothom tenia possibilitats de formar una família La resposta inclou condicionaments de tota mena, però, pel que fa al País Valencià, especialment, cal tenir present una qüestió de caràcter cultural, la coexistència de la tradició morisca i de la cristiana A falta de…
Castell de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
El nom del terme és format, igual com d’altres termes del Bages, pel nom del propietari del castell, que era un personatge anomenat Bellit o Bellido , i el segle XIII fou llatinitzat amb la forma Castropulcro Les primeres notícies són del 924 Castelobello , 979 Castro Bellit i 981 Castel Belido El 1023 la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, entre d’altres, el castell de Castellbell Sobre els feudataris o senyors no sabem res fins al 1285, quan els senyors eminents són els Montcada que el tenien infeudat als Rocafort, i Guillem de Castellbell actuava com a…
Els rinolòfids
Esquema de l’excrescència nasal dels rinolòfids en visió frontal A i lateral B , amb un detall de la sella B’ Hom ha indicat en el dibuix 1 llanceta, 2 cresta, 3 sella, 4 ferradura Amadeu Blasco, segons D Ovenden Esquema del pavelló de l’orella dels microquiròpters de la família dels rinolòfids A i de dues espècies de vespertiliònids B i B’ En el primer, és característica la presència d’antitragus i l’absència de tragus, mentre que en el segon, com s’observa en el dibuix, el tragus és ben desenvolupat Noteu, també, que els rinolòfids presenten dues entrades al conducte auditiu 1…
marquesat d’Aguilar
Història
Títol concedit per Lluís XIV de França (1653) al tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya Josep de Margarit i de Biure, baró consort d’Aguilar (de Bassella).
La família s’extingí amb la seva besneta, muller de Pere Francesc de Bou, i el títol passà a aquesta família, establerta a França
Castell d’Avinyó
Art romànic
Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei recuperà el…
L’arbre genealògic
Genètica
Es denomina arbre genealògic un diagrama que resumeix la història d’una família pel que fa a les malalties que han patit els seus membres Simplificant, és un procediment equiparable al que el metge aplica en demanar informació sobre les malalties dels parents propers o la causa de la mort dels avantpassats, per tal d’estimar les probabilitats que hi hagi en una afecció comuna a la família, presumiblement hereditària, i quina importància pot tenir en l’orientació de la diagnosi Lògicament, quan l’arbre genealògic és elaborat per un genetista, el procediment és molt més minuciós i detallat i…
odonats
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que inclou espècies de talla mitjana o grossa (5-12 cm d’envergadura), amb el cap eixamplat pel gran desenvolupament dels ulls composts.
Les antenes són curtes i filiformes i l’aparell bucal és típicament mastegador El tòrax és parallelepipèdic, gairebé cuirassat, i molt curt respecte a l’abdomen té dos parells d’ales membranoses i gairebé iguals, així com tres parells de potes febles i dirigides cap endavant L’abdomen, molt estret i allargat, consta de 10 segments, i al final pot presentar una mena de cercs atrofiats El seu desenvolupament és hemimetàbol i les larves són aquàtiques, molt carnisseres i amb el llavi inferior hipertrofiat, formant una màscara Habiten vora l’aigua estanyada —tot i que també poden allunyar-se'n,…
violó

Violó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom amb què normalment es denomina la viola d’arc contrabaix, instrument de sis cordes amb trasts, un dels antecessors del contrabaix modern.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…
talla
Música
En els tubs de l’orgue, relació entre la llargada i el diàmetre o amplada.
Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en la família de les violes de…
Joan Egea i Fernández
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions Estables de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina