Esquema de l’excrescència nasal dels rinolòfids en visió frontal (A) i lateral (B), amb un detall de la sella (B’). Hom ha indicat en el dibuix: 1 llanceta, 2 cresta, 3 sella, 4 ferradura.
Amadeu Blasco, segons D. Ovenden.
Esquema del pavelló de l’orella dels microquiròpters de la família dels rinolòfids (A) i de dues espècies de vespertiliònids (B i B’). En el primer, és característica la presència d’antitragus i l’absència de tragus, mentre que en el segon, com s’observa en el dibuix, el tragus és ben desenvolupat. Noteu, també, que els rinolòfids presenten dues entrades al conducte auditiu. 1 entrada al conducte auditiu, 2 antitragus, 3 tragus.
Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses.
Mapa de distribució mundial de la família dels rinolòfids.
Maber, original dels autors.
Constitueixen una família d’una àmplia distribució a Euràsia i Àfrica; així ho demostren les cinc espècies europees, les cinquanta asiaticoaustrals i les vint africanes. De les moltes espècies que agrupa aquesta família, només quatre, del gènere Rhinolophus, es troben als Països Catalans; aquestes espècies són fàcilment identificables per les seves excrescències nasals, característica que ha originat la denominació vulgar de rats-penats de ferradura.