Resultats de la cerca

La seu és a Barcelona Entre els patrons fundadors figuren l’ Institut d’Estudis Catalans , la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Capítol Català de la Internet Society Gràcies al suport d’aquestes entitats i d’un gran nombre d’associacions cíviques i empresarials de tot el territori catalanòfon més de 2700 i de particulars més de 65000, la fundació aconseguí el 2005 que l’ ICANN aprovés el domini cat És membre de ple dret del Generic Top Level Domain gTLD Registries Constituency, adscrit a la Generic Names Supporting Organization GNSO d’ICANN i, des del març del 2007…

Té la seu a Nouméa Nova Caledònia Fins el 1998 rebé el nom de Comissió del Sud del Pacífic El 1962 se’n sortiren els Països Baixos, quan deixaren d’administrar la colònia de Nova Guinea Des de la seva creació han entrat a formar-ne part els nous estats independents del sud del Pacífic, i ha passat a ésser integrat tant per estats sobirans com per dependències o territoris associats L’any 2000, a banda dels cinc estats fundadors en formaven part la Samoa Nord-americana, les illes Cook, les Fiji, la Polinèsia Francesa, Guam, Kiribati, les illes Marshall, els Estats Federats de…

S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu L’òrgan del partit fou Endavant 1945-68, editat a França i dirigit per Josep Pallach El 1968, per raons conjunturals i ideològiques, el moviment es…

Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter nacional» que…

Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular democratacristians El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire 1944 Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle 1944-46, signà el tractat francosoviètic de Moscou 1944, preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya President del govern provisional 1946 i del consell de ministres 1949-50, féu adoptar pel país la constitució de la…

Autodidacte, s’introduí en matemàtica mitjançant l’estudi de les obres de Lagrange i les de Laplace, i el 1849 obtingué una càtedra al Queen's College de Corcaigh Féu importants treballs en anàlisi matemàtica i contribuí a la fixació del llavors naixent concepte d’invariància Però la seva aportació més important fou l’inici de la lògica simbòlica És autor de The Mathematical Analysis of Logic 1847, The Calculus of Logic 1848 i de la seva obra mestra, An Investigation into the Laws of Thought, on which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities 1854 El seu treball, que…

Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa testamentària a Sant…

Entre el 1906 i el 1910 estudià composició i direcció amb N Rimskij-Korsakov i A L’adov als conservatoris de Sant Petersburg i Moscou Juntament amb altres estudiants del Conservatori de Sant Petersburg fundà, el 1908, la Societat per a la Música Folklòrica Jueva, i alguns anys més tard participà en l’Expedició Etnològica del baró de Guinzburg a la recerca de cants religiosos jueus al Caucas En 1915-20 destacà com a director a Tbilisi, Londres i París Installat a Nova York aquest darrer any, fou un dels fundadors de l’Associació de Compositors 1923, que dirigí fins el 1940 La seva…

Estudià musicologia a les universitats de Cornell 1917-19, 1926-27 i Berlín 1927-28, centre aquest darrer on fou alumne de J Wolf, F Blume, C Sachs i A Schering A partir del 1928 fou membre de la direcció a la Biblioteca del Congrés, i en 1934-37, cap de la secció de música d’aquesta mateixa institució Impartí classes a la Universitat Catòlica d’Amèrica a Washington 1934-37 i a la Universitat de Princeton 1937-66 Fou membre fundador, editor 1948 i president 1959-60 de la Societat Nord-americana de Musicologia, i membre del consell editorial des del 1958 i director 1961-71 de Monumenta Musicae…

Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc…