Resultats de la cerca

Tenen els quelícers molt desenvolupats, en forma de pinça, i els pedipalps llargs, semblants a les potes locomotores, el primer parell de les quals és poc desenvolupat i té funcions també tàctils El cos i les potes són recoberts de pèls Respiren mitjançant tràquees tubuloses Hi ha espècies ovípares i ovovivípares i no passen per l’estat larval Llur dimorfisme sexual és poc notori i no tenen verí L’ordre comprèn unes 800 espècies de 10 a 60 mm de longitud, distribuïdes en 10 famílies amb pocs gèneres són de costums bàsicament nocturns i habiten sobretot als països…

El prosoma, no segmentat, és prolongat per davant per una placa mòbil o cucullus , corbada cap avall, en la qual s’allotgen els quelícers, acabats en pinça No tenen ulls L’abdomen té una segmentació poc aparent, i són proveïts d’un postabdomen, amb només 4 segments visibles Els pedipalps consten de 6 artells, amb funció estrictament sensorial Els tres primers parells de potes tenen les coxes fusionades i immòbils, i només és mòbil el quart parell Les tíbies de les potes acaben en una espina, que recolza sobre els tars formant com una mena de pinça La morfologia interna és…

Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites…

Callionímids de la mar catalana 1 dragó ver Callionymus lyra , mascle 1a i femella 1b , 2 dragó maculat C maculatus , mascle 2a i femella 2b , 3 dragó banyut C risso , 4 dragó marbrat C reticulatus i 5 dragó vermell Synchiropus phaeton no s’ha representat el dragó petit Callionymus pusillus , amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant Carlos Moreno La família dels callionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap…

Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera…

Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels…

Tenen una gran importància en la indústria

La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…

Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…

Tenen lloc diverses accions de protesta a València