Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Verge de Taüll desapareguda (la Vall de Boí)
Art romànic
Imatge d’una Verge representada dempeus i amb els palmells de les mans vers l’espectador Arxiu Mas Coneixem l’existència d’aquesta marededéu a partir d’una fotografia clixé MAC 33 297 que fou publicada en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona 1932, vol II, pàg 137 per l’autor de l’article que feia referència a la peça en qüestió Folch i Torres, 1932, vol II, pàgs 136-137 Tot el que es coneix de la peça és recollit per R Bastardes 1980b, pàgs 131-136, el qual l’adjudica al taller d’Erill L’any 1928, segons aquest autor, la imatge va ser descoberta a París per Folch i Torres i des de l’any…
Sant Quirc de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Petita església que s’aixeca damunt un serrat al sud-est del poble de Taüll ECSA - MÀ Font Aquesta capella es troba aigua amunt del poble de Taüll, cap al SE S’enlaira vora mateix del riu de Sant Martí, després de la seva confluència amb el barranc del Ginebral, damunt l’antic camí que des de Taüll menava al port de Rus Prop de la capella s’ha construït una moderna urbanització Mapa 33-9 181 Situació 31TCH237093 S’arriba a la capella per la carretera que surt de l’església de Sant Climent i voreja, pel N, el nucli urbà de Taüll JBP-JAA Història No es tenen notícies històriques sobre…
Sant Pere de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Escasses filades de la seva obra romànica, conservades rere un pedró modern Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església són situades als afores de Boí, sobre la carretera que enllaça Boí amb la carretera de Caldes, a l’indret que hom anomena Sant Pere Mapa 33-9 181 Situació 31TCH224105 S’hi va per un camí, vorer a la carretera, que s’inicia al començament del poble FJM-AMB Història No hi ha referències històriques sobre aquesta església, que fou una capella de la parròquia de Sant Joan de Boí CPO Església De l’antiga capella de Sant Pere només resten unes poques filades, corresponents al…
Santa Maria d’Aguascaldas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Porta d’entrada situada a la façana sud, precedida d’un petit porxo ECSA - J Boix Aquesta església és situada al petit llogaret d’Aguascaldas, a la riba dreta del Rialbo Mapa 31-10 212 Situació 31TBG898992 S’hi accedeix per la carretera C-139 A l’altura de Campo cal agafar el trencall que porta a la carretera de les Viles de Turbó Aleshores, vora el quilòmetre 5, cal prendre un branc, a mà esquerra, fins arribar a Aguascaldas JBP Història D’antuvi el lloc d’Aguascaldas restà vinculat a Sant Pere de Taverna, fet que perdurà fins al segle XIX Al llarg del temps la seva església ha…
Sant Sadurní de Biescas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat sud-est, amb un campanar d’espadanya aixecat sobre el mur sud, fet no gaire freqüent ECSA - F Parra L’antiga església parroquial de Sant Sadurní és situada al cementiri de Biescas de Bardaixí, a l’entrada del poble Ha estat restaurada recentment Mapa 31-10 212 Situació 31TBG878996 S’arriba a Biescas per un trencall que surt a mà esquerra de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, entre els quilòmetres 2 i 3 Església És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit…
Casa forta de Sobeies (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aquesta casa forta es troba a uns 100 m de l’església de Sant Andreu de Socarrats, vers el costat de tramuntana La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per a l’esmentada església Història La família Socarrats, segons les notícies que hi ha a les obres de Francesc Caula, ja surt documentada al segle XII Sembla —tot i que amb les dades que en tenim sigui impossible d’assegurar-ho— que els seus membres pertanyien a un estament situat entre la baixa noblesa, els cavallers i la pagesia lliure Devien ésser pagesos aloers En una època inicial no…
Santa Magdalena del Coll (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església amb la façana de ponent, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i amb el mur coronat per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull J M Melció L’església de Santa Magdalena del Coll és situada a 784 m d’altitud, a tramuntana de la masia del Coll, als vessants septentrionals de la serra de Malforat Mapa 256M781 Situació 31TDG523788 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153, de la Canya a Sant Pau de Seguries Després de passar el coll de Capsacosta, cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un…
Societat de Caça de la Vall de Camprodon
Caça
Agrupació de caçadors de Camprodon.
Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior
Sant Martí de la Vall o de Montbram (Sureda)
Art romànic
Situació Vista des del costat sud-est d’aquest edifici característic del romànic avançat ECSA - J Ponsich Es troba al sud-est del terme de Sureda, a la vall de Sant Martí És ara l’església del veïnat de la Vall Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera que remunta la riba esquerra de la vall de la Maçana, fins a arribar al veïnat de la Vall PP Història Segons el precepte de Lluís el Piadós per a Sant Andreu de Sureda del 823, els primers monjos fundadors del monestir —vinguts probablement d’Espanya— es degueren installar d’…
Aspectes sòcioeconòmics i jurídics de la Vall d’Aran
Art romànic
Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina