Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
música de Xipre
Música
Música desenvolupada a Xipre.
Xipre fou inclosa dins l’imperi Bizantí al segle IV Del segle VII al X estigué en poder dels sarraïns i després tornà a mans bizantines Al llarg dels segles fou dominada pels anglesos i per la família francesa dels Lusignan, la qual convertí l’illa en una de les corts més refinades del moment i contribuí a la seva progressiva occidentalització, que culminà durant el regnat de Pere I de Xipre 1359-69 Entre els segles XV i XVI estigué sota el domini de Venècia, fins que el 1573 fou envaïda pels turcs El 1878 passà sota administració britànica Després d’obtenir la independència el 1959, el 1974…
música d’Oviedo
Música
Música desenvolupada a Oviedo (Astúries).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…
digitació
Música
Combinació específica de dits que l’instrumentista utilitza per a fer sonar en el seu instrument un passatge concret de música (correspondència dit-nota).
En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…
instruments de percussió
Música
En la classificació convencional dels instruments, grup d’instruments que es caracteritza perquè el so és produït generalment colpejant membranes, plaques, tubs o barres i, de vegades, rascant o sacsejant.
Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…
Josep Ferrater i Móra
Literatura catalana
Filòsof i assagista.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Exiliat el 1939, s’installà a Cuba i hi donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les ↑ formes de la vida catalana 1944, premi d’assaig Concepció Rabell 1943, obra en la qual…
La dama enamorada
Literatura catalana
Drama de Joan Puig i Ferreter, escrit entre el 1907 i el 1908, publicat el 1908 i estrenat aquell mateix any al Teatre Novetats de Barcelona.
Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí configura la plenitud vital i intellectual…
Històries troianes
Literatura catalana
Traducció catalana medieval de la Historia destructionis Troiae (1287) de Guido delle Colonne, elaborada entre el 1367 i el 1374 per Jaume Conesa, protonotari de la cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
L’obra L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que conclou amb una primera…
Lola Badia i Pàmies

Lola Badia i Pàmies
© Narpan
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga medievalista.
És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…
,
Castell del Villar (Sant Feliu de Codines)
Art romànic
Situació Torre medieval adossada a un antic casal senyorial ara convertit en masia Rambol La torre de planta circular del castell del Villar i altres construccions que van pertànyer a aquesta fortificació actualment formen part de les dependències d’una masia El mas fortificat s’alça més avall, però a no gaire distància, de la població de Sant Feliu de Codines, al vessant d’una muntanya Mapa L37-14364 Situació 31TDG326160 Des de Sant Feliu de Codines cal agafar la carretera de Bigues Després de fer uns centenars de metres, cal girar a l’esquerra i seguir durant poc tros una pista de terra…
Torre de Cellers (Parets del Vallès)
Art romànic
Situació Casal fortificat d’estructura medieval bastit sobre vestigis d’època romana V Buron Castell de la baixa edat mitjana que potser conté alguns elements alt-medievals, situat a la plana, solcada per la riera de Tenes, que s’estén davant la població de Parets Mapa L37-15393 Situació 31TDG376017 Si venim de l’autopista del Vallès, immediatament després d’entrar a la carretera general que ve de Mollet i va cap a Granollers i Vic, veurem el castell a mà dreta Un camí de terra ens hi portarà JBM Història El lloc de Cellers ha estat habitat des de l’època iberoromana L’única referència que…