Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Necròpoli de Boters (Lleida)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa…
Riscs de contagi: mesures protectores
Encara que s’estigui en presència d’una situació crítica, sempre cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que la persona que és víctima d’una urgència mèdica sigui portadora d’una malaltia infecciosa, que no necessàriament ha d’estar relacionada amb el motiu de la urgència En aquest cas, es pot suposar que les persones que li prestin els primers auxilis corren el risc d’encomanar-se la malaltia, si entren en contacte amb la persona assistida a través dels mecanismes pels quals es transmet el microorganisme causant Han estat fets diversos estudis per tal d’avaluar el risc de…
Pere Coromines i Montanya
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
Vida i obra Exercí d’economista i polític Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on s’inicià com a activista polític Llicenciat el 1894, fou redactor de La República , però es desenganyà aviat dels ideals republicans Llavors, mentre, per una banda, entrà en contacte amb el grup de L’Avenç , per l’altra radicalitzà les seves posicions i s’aproximà a l’anarquisme Així, fou un dels fundadors de la revista Ciencia Social 1896 A més, amb Brossa i Iglésias, creà el grup del Teatre Independent, que representà Espectres , d’Ibsen, al Teatre Tívoli a l’abril del 1896 Poc després, amb motiu de l’…
L’estudi dels aràcnids
El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta de la península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, la branca més desassistida dels estudis sobre els artròpodes, és a dir, se n’ha subestimat la importància i,…
La vida a la mar i el continent antàrtics
La mar antàrtica no tan pletórica com s’havia cregut La recerca sobre la composició dels microorganismes del plàncton antàrtic es pot dir que va començar a mitjan segle XIX amb les observacions de Christian Gotfried Ehrenberg 1795-1876 i Joseph Dalton Hooker 1817-1911 sobre les diatomees recollides durant l’expedició de l’“Erebus” i el “Terror” 1839-43, sota el comandament de James C Ross 1800-62, en la qual Hooker va participar com a naturalista Entre aquells anys i el principi del segle XX, diverses expedicions van recollir mostres de fitoplàncton En general, però, s’utilitzaven xarxes que…
Bibliografia general del romà al romànic (A-B)
Abad, L 1982 La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…
Catalunya carolíngia
Obra històrica de Ramon d’Abadal i de Vinyals que reuneix i estudia els documents anteriors a l’any mil referents a Catalunya (segles VIII-X).
L’obra abasta un període cabdal de la història de Catalunya , en què els comtats catalans pertanyien a un espai europeu que abastava gran part de l’actual Unió Europea Supervisada per l’ Institut d’Estudis Catalans IEC i publicada en la collecció “Memòries de la Secció Historicoarqueològica”, és la més ambiciosa del seu autor L’any 1911 l’IEC encarregà a Abadal la recopilació dels documents anteriors a l’any mil referents als comtats catalans conservats als arxius i biblioteques de França aprofitant un curs d’estada a París L’autor publicà els volums II i III, i deixà en curs de…
Ferruccio Dante Michelangiolo Benvenuto Busoni
Música
Compositor i pianista italogermànic.
Vida Fill d’una parella de músics el pare era clarinetista i la mare pianista, ben aviat mostrà tenir una gran facilitat per a la música A vuit anys oferí el seu primer concert públic La seva trajectòria, com a compositor i com a pianista, la desenvolupà en terres alemanyes Anton Rubinstein parlà d’ell molt efusivament i també ho feu E Hanslick, després d’escoltar-lo en el concert que oferí a Viena quan tan sols tenia deu anys El 1876 es traslladà a Graz, on inicià estudis amb W Mayer Fou en aquesta ciutat on realitzà les seves primeres composicions, entre les quals un Stabat…
José Deleito Piñuela
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid el 1899 i, un any després, realitzà els exercicis a fi d’obtenir el grau de doctor davant d’un tribunal format per Sales i Ferré i Amador de los Ríos La seva tesi es titula Estado de la sociedad española en tiempos de Felipe IV Ingressà en l’Escola Normal Superior de Mestres de Madrid i en el curs 1900-01 obtingué el Certificat d’Aptitud Pedagògica El 1906 aconseguí la càtedra d’història universal antiga i medieval de la Universitat de València, i l’any següent, s’hi incorporà i també es feu càrrec de la…
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,