Resultats de la cerca
Es mostren 68258 resultats
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
Espolla

Vista parcial del municipi d’Espolla, a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Espolla, de 43,54 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al límit amb el Vallespir, i per tant, des del 1659, al límit amb l’Estat francès Els pics més alts d’aquest sector de la serra són, de ponent a llevant, el puig dels Pastors 1 167 m d’altitud, el roc dels Tres Termes 1156 m, el puig de les Guardes 999 m i el pic de Sallafort 980 m, a la carena que fa de divisòria, i els passos principals que comuniquen els dos vessants són els colls de la Maçana, del Terrer i de les Eres Comprèn una gran part de l’alta vall de l’…
art rus
Retrat de Vladimir Tatlin, per Mikhail Larjonov, representant del simbolisme en l'art rus.
© Fototeca.cat
Art
Art propi del poble rus.
Tot i que en sentit ampli comprèn l’art de tots els pobles que han integrat Rússia en aquest sentit, hom hi inclou sovint l’art de les estepes, l’art grecoescita del Bòsfor i de Crimea i, en general, l’art dels eslaus, l’art pròpiament rus no comença fins al segle X, després de l’adopció del cristianisme per la Rússia de Kíev 988 art que, de moment, cal encara considerar com una modalitat de l’art bizantí En aquest primer període destaquen els centres de Kíev i de Novgorod Entre els monuments més antics de Kíev, ultra l’església del Delme 989, destruïda pels mongols el 1240, cal fer esment de…
Madrid

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del centre de l’Estat espanyol; la capital és Madrid.
La geografia física Madrid s’estén des del Sistema Central, al N, fins a la vall del Tajo, al S El sector septentrional és format pel vessant meridional de la serra de Guadarrama i part de Somosierra i Gredos, constituït per materials paleozoics granit a Gredos, pissarres a Somosierra, gneis a Guadarrama afectats posteriorment per l’orogènia alpina El piemont és format per un espès mantell d’alluvions i material detrític procedent d’aquestes serralades Puente de Piedra o de la Mina, a Bustarviejo La part central i meridional del territori és constituïda per una planúria terciària,…
el Racó

Comarca del sector de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Sogorb.
Cap de comarca, Ademús És un vell enclavament valencià separat de la resta del país i situat entre Castella i Aragó Correspon a una part de la vall alta del Túria forma l’extrem meridional de la llarga fossa de direcció NNE-SSW transversal al Sistema Ibèric i que permet al riu de travessar el sistema Formada la fossa en el Paleogen amb el sorgiment del Sistema Ibèric, al Miocè fou coberta de sediments i es formà la cubeta d’Ademús un afonament posterior facilità l’atracció d’aigües cap al Túria, que aquí rep el riu de Riodeva, l’Ebrón i el riu Boïlgues El rebliment de la fossa fou parallel a…
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (1996)
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Formació Clandestinitat Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, si bé només exercí breument com a metge a l’Hospital Clínic de Barcelona Abans d’ingressar a la Universitat de Barcelona ja es vinculà amb grups d’inspiració cristiana, de caràcter democràtic i catalanista La seva actuació fou, per una banda, de caràcter lingüístic, cultural i social, i, per l’altra, d’agitació política clandestina L’any 1947 ingressà en la confraria de la Mare de Déu de Montserrat de les escoles Virtèlia, impulsada per mossèn Pere Llumà, que fou qui li infongué la idea que la fe comporta…
,
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…
, ,
literatura mexicana
Literatura
Literatura conreada a Mèxic, principalment en llengua castellana.
Hom la sol dividir en tres etapes La primera, anomenada època colonial, va des de la descoberta fins a la primera meitat del s XIX i les obres que s’hi inclouen tenen un caràcter essencialment castellà, encara que hi ha senyals aborígens en obres d’historiadors indígenes, com ara la Historia chichimeca de Fernando de Alva Ixtilxóchitil 1568-1648, escriptor d’estirp reial hom hi inclou també la producció, més aviat castellana, que parla de la descoberta i conquesta de Mèxic, des d’Hernán Cortés a Bartolomé de Las Casas En aquesta època, Mèxic donà escriptors prou valuosos com ara Juan Ruiz de…
croada albigesa
Història
Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII.
Després de vanes i llargues temptatives per tal d’obligar els senyors feudals del Llenguadoc a exterminar els reductes de llurs terres, el Papat es decidí, al principi del segle XIII, a emprar l’excomunió i l’interdit Quan, el gener del 1208, fou assassinat el legat papal Pere de Castelnou, la lluita adoptà uns aspectes més greus Ramon VI fou acusat a Innocenci III d’haver instigat al crim hom predicà una croada que prometia indulgències a tots els qui emprenguessin l’exterminació dels heretges i els seus fautors, començant pel comte de Tolosa Durant el 1208, l’abat del Cister, Arnau Amalric…