Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Ciutat d’Iluro (Mataró)
Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…
Part instrumental
És anomenat part instrumental el procediment mèdic que consisteix en la utilització de dispositius mecànics de diversos tipus per a facilitar la sortida del fetus pel canal vaginal i accelerar el part quan per alguna raó el període expulsiu es prolonga excessivament o bé s’adverteix l’existència de sofriment fetal Indicacions i condicions necessàries L’objectiu del part instrumental és de reduir la probabilitat que la mare o el fetus experimentin trastorns greus a conseqüència d’una prolongació del part Així, pot ésser indicat quan la dona pateix d’alguna malaltia que pugui…
Emili Gómez i Nadal
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…
, ,
Pere Gimferrer i Torrens
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cinematografia
Escriptor, traductor i crític literari i de cinema.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca…
, ,
música de Cambodja
Música
Música desenvolupada a Cambodja.
Característiques La cultura cambodjana -i doncs, les seves manifestacions musicals- està íntimament relacionada amb la dels països veïns, Tailàndia, Laos i Birmània, i totes elles presenten moltes influències índies A Cambodja, la cultura khmer és la majoritària, però a les zones muntanyoses del país hi ha també minories ètniques que, tot i ser poc conegudes musicalment, estan, de fet, més relacionades amb la Xina meridional o amb el Vietnam Des del punt de vista de l’organització tonal, la música cambodjana es caracteritza per l’ús d’escales heptatòniques Aquestes escales són percebudes com…
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
Observacions finals
El treball que el lector té ara a les mans vol, des d’un principi, sostreure’s a la linealitat de les històries més tradicionals Ja en començar aquesta introducció hom posava com a meta l’anàlisi i la descripció comparada de la societat dels Països Catalans des d’una perspectiva interdisciplinària Això s’assoleix en combinar els diferents nivells de lectura que hom pot apreciar en l’obra el dels capítols principals, el dels textos complementaris amb què s’enriqueixen o que n’eixamplen l’abast, i el relacionat amb la illustració, que es prolonga en els textos més llargs a peu de pàgina…
L’altra arquitectura religiosa gòtica: les sinagogues, les mesquites
Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una autorització del rei…
Els pobles asiàtics
Àsia és el continent més extens i poblat del planeta uns 44 milions de km 2 amb més de 3 800 milions d’habitants Divers en els paisatges, els climes i els pobles, el continent asiàtic és, culturalment, d’una gran complexitat, amb civilitzacions i religions, formes d’organització política i de relació amb el medi que enfonsen les seves arrels enllà dels segles i des d’on s’han expandit cap a altres indrets del món En cadascuna de les regions del mapa on fixem la mirada trobarem una variada multiplicitat de grups ètnics, és a dir, de llengües, models culturals i formes de vida Només a l’Índia…