Resultats de la cerca

Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes  Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…

Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges…

Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…

Situació Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella ECSA - Rambol La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona Mapa 36-16420 Situació 31TDF109805 Història L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del castell de Cervelló, i també…

Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada la sepultura,…

Situació Restes del castell de Cervià, situades al cim del turó que hi ha al sud del poble Mapa 39-19296 Situació 31TDG928580 Hi podem arribar des del poble pel carreró anomenat primera Travessia de la Muralla, que surt del costat de la Torre de les Hores, edifici de la baixa edat mitjana, o bé per una pista que hi passa pel costat JBM Història La primera referència escrita que tenim del castell de Cervià és de l’any 922, data en què el comte Borrell el vengué per 5 unces d’argent a Sunyer Llobet El succeïren Llobet de Cervià i el seu fill Silvi Llobet, fundador amb la seva muller Adalès del…

L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…

El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria…