Resultats de la cerca
Es mostren 2674 resultats
Caldes de Boí

Caldes de Boí (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari, santuari i centre turístic de la vall de Boí, a Barruera (Alta Ribagorça).
És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al segle XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la…
mas d’en Conill
Masia
Antiga possessió feudal (dita també mas del Baró), actualment masia del municipi de Bétera (Camp de Túria), que centra una petita caseria, transformada avui en urbanització.
sil·logisme
Lògica
Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió
.
Objecte d’anàlisi i sistematització pràcticament exhaustives en l’anomenat Òrganon aristotèlic, el sillogisme, l’estudi del qual integra la sillogística , no és l’única possibilitat d’argument deductiu, bé que l’influx d’Aristòtil determinà una identificació exclusiva entre l’un i l’altre, amb la corresponent reacció antisillogística, per exemple, de Descartes Pel que fa a la relació entre les premisses del sillogisme —anomenades respectivament major i menor , pel fet que la primera inclou el predicat P i la segona el subjecte S, que són recollits en la proposició conclusiva—, aquella és…
cana de rei
Física
Antiga mesura de superfície utilitzada al Camp de Tarragona, dita també jornal, equivalent a 2.500 canes quadrades (60,84 a i 160.000 pams quadrats de Tarragona).
braç
Tecnologia
En una palanca, distància entre el punt de suport i el punt d’aplicació de la força mesurada perpendicularment a la direcció de la dita força.
Comunament hom distingeix el braç de potència i el braç de resistència
pell apelfada
Tecnologia
Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun dels seus dos costats una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor
ombra
Regió de l’espai situada al darrere d’un cos, el qual impedeix totalment o parcialment que ones sonores, electromagnètiques, etc, arribin a la dita regió.
gola de l’Estany
Gola de la zona de marjal dita l’Estany, del terme de Sagunt (Camp de Morvedre), prop del límit amb el de Puçol (Horta del Nord).
Arxius de l’Institut de Ciències
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciat l’any 1911, poc temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia
Sant Joan del Galí

Vista de Sant Joan de Riuprimer o del Gali, Vic (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Antiga església, també dita de Sant Joan de Riuprimer, i quadra civil del municipi de Vic (Osona), sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina