Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Societat i dret
El dret i les normes jurídiques El dret és el camp del pensament i de l’acció humana que s’ocupa de la formulació de les lleis i de la seva aplicació Però no totes les normes que coneixem en la nostra vida quotidiana formen part de l’àmbit del dret El dret comprèn solament aquelles normes que són instituïdes per les lleis i els ordenaments de la collectivitat, i que reben el nom de normes jurídiques o disposicions legals Per tant, no totes les normes són normes jurídiques Per entendre quin és l’objecte del dret potser és bo començar, precisament, per la comprensió del camp d’acció de les…
Economia i societat
Economia i sistemes econòmics El terme “economia” deriva del grec oikos , ‘casa’, i nomos , ‘llei, norma’ Per tant, economia significa “normes per a la gestió correcta de la casa” que és també el títol d’una obra de l’historiador i polític grec Xenofont —segle IV aC— en la qual dóna pautes per a la correcta administració d’un patrimoni familiar Amb el temps, el significat del terme s’ha ampliat, i avui la mateixa paraula engloba dos conceptes diferents D’una banda, l’economia és una ciència, amb nombroses branques i subdivisions de l’altra, el terme designa el conjunt de les característiques…
La lluita per la modernitat en l'arquitectura del País Valencià
És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…
L’economia catalana abans del 1800. Un esquema.
Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya fabril Cap al…
Mitologia bíblica i cristiana
Què és la Bíblia El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excellència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion , ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits” Aquest nom es va començar a emprar…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
La llana
Introducció El pastor amb les ovelles, i la fàbrica al fons Gravat L’estudi de la indústria llanera catalana durant la centúria 1814-1914 ha estat dividit en tres etapes ben diferenciades, que troben la seva justificació en el mateix procés de desenvolupament industrial Tot i que la indústria moderna i la crisi de la indústria tradicional s’arrelen en el set-cents, el primer període 1814-33 parteix del punt d’inflexió determinat per l’enfonsament de l’imperi colonial i la Guerra del Francès i de la irrefutable embranzida de la moderna indústria llanera a Catalunya Des de 1814, els inicis de…
El marc històric del romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
Antecedents Enfrontar-se amb el passat de la Vall d’Aran és una tasca summament ingrata a causa de la gran manca de documentació que hi ha fins ja avançat el segle XII i, després, aquesta és encara molt genèrica i, fins i tot, imprecisa No disposem de cap acta de consagració d’església ni de cap document antic de l’època inicial del romànic que ens permeti de conèixer detalls relatius a la vida i a l’economia de la Vall És per aquest motiu que ens veiem obligats a consignar les poques dades que hem pogut recollir de les obres publicades per definir una evolució històrica gairebé sempre només…
El marc històric del romànic del Priorat
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria fins abans de la conquesta musulmana Balmes i coves al sector de Rogerals el Lloar, aixopluc dels homes de la Prehistòria, segons ho teslifiquen les moltes Iroballes de silex fetes a flor de terra E Costa El Priorat és un indret amb mostres del pas de l’home des del paleolític inferior, documentat als jaciments de Falset i Marçà En els temps del paleolític mitjà i superior les troballes que confirmen la presència humana són més nombroses Es poden citar, per exemple, els jaciments del Planot a Margalef de Montsant, o el de Sant Gregori a Falset, entre d’…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina