Resultats de la cerca
Es mostren 1454 resultats
el comte Arnau
Portada d’El comte Arnau, de Josep Maria de Sagarra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N’és l’element essencial una cançó popular probablement nascuda a la fi del segle XVI, al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 interpretà la llegenda com una expressió del sentiment collectiu de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, ha trencat el pacte amb ells i ho ha de pagar eternament Però…
,
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…
Castell del bisbe de Vic (Tarragona)
Art romànic
El castell del bisbe de Vic era situat a l’actual plaça del Pallol de Tarragona, en ple nucli antic de la ciutat, i ocupava l’edifici de l’antiga Audiència o torre de l’Audiència —actualment rehabilitat per a equipaments culturals i ocupat en part pel Collegi d’Advocats de Tarragona— Aquesta construcció aprofita les restes d’una de les dues torres bessones del gran complex edilici construït a Tarraco al segle I, el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris , que ocupava la part alta de la ciutat, tot distribuint-se en dues grans places, una de superior o recinte de culte i una d’inferior…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal del Maresme (Mataró)
Art romànic
Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la superfície del…
Sant Jaume de Marganell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…
Sant Andreu d’Évol (Oleta)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’església i el petit nucli que configura la part alta del poble d’Évol ECSA - F Tellosa L’església parroquial de Sant Andreu és a la part més alta del poble d’Évol, sota el promontori del castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 24” N - Long 2° 15’ 0” E Évol és a uns 2 km d’Oleta per la carretera D-4 PP Història Malgrat que per la seva arquitectura és indubtable que aquesta església fou construïda al segle XI, el primer esment documental és molt tardà, de l’any 1347, quan Guillem Fabre, comerciant de Vilafranca, llegà a Sant Andreu d’Évol 5 sous Aquesta…
l’Escala

Panoràmica de la vila de l’Escala
Fräulein Altmodisch (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…
Joan de Tournai
Art gòtic
Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…
Arquitectures emblemàtiques
Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…
la Fatarella
La vila de la Fatarella amb el campanar de l’església parroquial de Sant Andreu al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina