Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
Miguel Ángel Campano Mendaza
Pintura
Pintor castellà.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid, i posteriorment es traslladà a París 1976 Estigué influït durant els anys setanta per l’abstracció geomètrica i per pintors com R Motherwell i F Kline A partir del 1980 feu llargues estades a París i la seva pintura prengué altres orientacions més figuratives i de delicats cromatismes, amb apropiacions de Poussin, Delacroix i Cézanne, entre d’altres Preocupat sobretot per qüestions formals i compositives, pren sovint el tema com a excusa per a realitzar-se en l’expressió La seva obra d’aquests anys restringeix la gamma cromàtica i recupera…
Vicent Macip
Pintura
Pintor.
Una sèrie de documents apareguts darrerament comencen a aclarir una personalitat absorbida sovint pel seu fill Joan de Joanes, mentre que continua essent problemàtic de discernir l’obra de l’un de la de l’altre, probablement perquè una bona part de les pintures atribuïdes a cadascun són fetes en collaboració entre ells Casat amb Isabel Navarro en 1503-06 Gairebé tots els documents referents a la seva activitat l’assenyalen com a mestre pintor El més antic és del 1513, i es deu referir al principi de la seva activitat de pintor independent a València, potser a la tornada d’una estada a Itàlia…
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona Però el…
Ramon de Mur
Retaule de Sant Pere de Vinaixa (1420), obra de Ramon de Mur
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel seu probable…
Gustav Metzger
Art
Artista alemany.
Nascut al si d’una família ortodoxa jueva polonesa, la seva infantesa fou marcada per l’ascens del nazisme, cosa que més tard es feu palesa en les seves fotografies històriques dels anys noranta El 1939 arribà a Anglaterra, a través d’un programa de refugiats de guerra per a nens El drama de l’Holocaust determinà la seva vida i el seu treball, especialment per l’experiència de l’exili i la pèrdua dels seus pares als camps d’extermini nazis Estudià a la Cambridge School of Art i a l’Oxford School of Art els anys quaranta Al principi del 1959 abandonà les formes artístiques tradicionals i…
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…
bacinet
Militar
Casc medieval de forma ovoide, que, al s XIII, hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.
Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall esdevenien una…
Institut d’Estudis Catalans—Arxiu
Arxiu integrat per diferents fons documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de la documentació pròpia, derivada de l’activitat científica de l’Institut i dels seus membres i del funcionament administratiu, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents D’aquests fons es destaquen els següents Arxiu Esteve Terrades i Illa, format per notes manuscrites, fotografies, correspondència i documents administratius Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer, que ha rebut un tractament arxivístic acurat i els seus documents resulten de gran utilitat per a conèixer la rica…
dissolvent
Química
Component d’una solució (generalment el que hi prepondera quantitativament) en el qual hi ha dispers el solut.
Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i…
Ulisses
Ulisses reconegut per la serventa, en un vas àtic del Museo Etrusco de Chiusi
© Fototeca.cat
Mitologia
Nom amb què és conegut Odisseu (del grec Ὀδυσσεύζ), heroi mític grec, rei d’Ítaca.
Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excelleix pel seu giny i per la seva astúcia A l’Odissea , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven la muller,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina