Resultats de la cerca
Es mostren 1122 resultats
Ovogènesi, activitat ovàrica i ovulació
Fisiologia humana
El procés de formació i de maduració de les cèllules germinals femenines, o ovogènesi, s’inicia en l’etapa de desenvolupament embrionari i es va completant durant la vida adulta a partir de la pubertat Aquest procés s’inicia als ovaris cap a la fi del tercer mes de gestació, a través de la transformació de les cèllules germinals femenines més primitives, les ovogònies , en cèllules més voluminoses anomenades ovòcits primaris Durant el desenvolupament fetal, els ovòcits primaris inicien el procés de divisió per meiosi característic de la formació de gàmetes, per bé que no el completen Per…
Insuficiència respiratòria i aturada respiratòria
Patologia humana
Definició És anomenada insuficiència respiratòria IR la situació en què el sistema respiratori no és capaç d’efectuar un adequat intercanvi de gasos als pulmons entre l’aire respirat i la sang, de manera que les concentracions sanguínies d’oxigen i diòxid de carboni són inadequades per al funcionament dels diversos teixits i sistemes de l’organisme Per bé que hi pot haver una certa variabilitat individual, s’accepta convencionalment que hi ha un estat d’insuficiència respiratòria quan es produeix una hipoxèmia, és a dir, quan la pressió parcial arterial d’oxigen Pa O2 és inferior a 60 mmHg,…
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…
Mieloma
Patologia humana
Definició És anomenat mieloma un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que adquireixen característiques atípiques, que proliferen exageradament en la medulla òssia de l’interior dels ossos i que, moltes vegades, produeixen quantitats elevades de diversos compostos proteics relacionats amb les immunoglobulines que els plasmòcits fabriquen en condicions normals La malaltia, que, sense tractament, és sempre fatal en un termini més llarg o menys, causa diverses manifestacions derivades de l’expansió del tumor a l’interior dels ossos, del trastorn que provoca la seva presència en el…
Trastorn del son
Patologia humana
Definició Són anomenats trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions consistents en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat del son, que generalment repercuteixen en un aprofitament inadequat de Testat de vigília Aspectes fisiologics El son és un estat de quietud característic que es presenta amb una periodicitat relativament estable, i durant el qual hi ha una reduïda capacitat de resposta als estímuls externs El son comprèn dos aspectes un d’aparença passiva relacionada amb el repòs físic, que s’anomena dormir , i un altre que es caracteritza per l’…
Lingüística 2019
Lingüística i sociolingüística
L’any 2019 va ser un any atapeït d’esdeveniments polítics, socials i culturals als diferents territoris de parla catalana A Catalunya , en l’apartat judicial, el Tribunal Constitucional va avalar el model lingüístic del sistema educatiu, però va anullar deu articles de la Llei d’educació del 2009 La impossibilitat de tenir traducció simultània durant el judici del procés independentista va generar diverses mostres de rebuig , en un any en què les sentències en català van arribar a ser només d’un 7,7% En aquest sentit, el Consell d’Europa també va demanar a l’Estat espanyol que assegurés la…
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
Què és un desert?
El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…
meteorit

El meteorit Hoba, convertit en monument nacional de Namíbia
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina