Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Bibliografia general referent al romànic del Bages
Art romànic
Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…
Espanya 2010
Estat
L’any 2010 no es recordarà perquè s’hagin manifestat els primers indicis de la recuperació econòmica, sinó perquè es va evidenciar, amb tota la cruesa, el veritable abast de les greus conseqüències de la crisi global en l’economia espanyola Per a l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, l’any va començar amb una exceqent oportunitat per a demostrar les capacitats del lideratge internacional del president i del Govern espanyol, amb la presidència de torn de la Unió Europea 1 de gener-30 de juny Però lluny d’això, es va perdre l’oportunitat de refer el malferit prestigi…
L’art romànic del Berguedà
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Vegeu Castells del Berguedà anteriors a l’any 1300 El Berguedà és la comarca en la qual s’han fet més estudis arqueològics relacionats amb jaciments medievals Tot i que potser podríem establir uns precedents anteriors, de fet l’actual arqueologia medieval catalana va néixer en aquesta comarca D’ençà de l’any 1959, en què es realitzà l’excavació de Casa En Ponç, els treballs arqueològics s’han succeït per un seguit al castell de Viver, al…
Els bisbes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…
Isona i Conca Dellà
Vista general d’Isona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp (conca de Dellà).
Situació i presentació L’actual municipi d’Isona i Conca Dellà, de 139,36 km 2 es creà el 1970 amb l’agregació a l’antic municipi d’Isona 38,7 km 2 de 5 municipis més Benavent de la Conca o de Tremp, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau i Sant Romà d’Abella Es troba al SE de la comarca del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, i constitueix el centre neuràlgic de la Conca Dellà o d’Isona El municipi limita al N amb el municipi de Conca de Dalt, a l’E amb el d’Abella de la Conca i un bocí del de Coll de Nargó Alt Urgell, al SE amb la Baronia de Rialb Noguera i les terres més…
Santa Maria del Priorat (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Situació Capçalera de llevant amb l’absis major carrat i una absidiola lateral reconstruïda sobre les seves bases ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Vista aèria del priorat, amb l’església, un casal tardà i el modern cementiri de la població ECSA - J Todó L’església de Santa Maria, acompanyada per les construccions del priorat, és situada al costat de la carretera de Ponts, prop de Castellfollit de Riubregós, a redós del serrat de Balaguer, al sector septentrional de la comarca, a frec de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG701268 S’hi va per la carretera de Jorba a Ponts C-1412,…
Bibliografia general referent al romànic de l’Alt Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, segona part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers…
Economia de l’alta edat mitjana de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà Finalment, del sector terciari, què en…
clavicèmbal

Clavicèmbal alemany del 1737
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula En ser pulsades, les tecles actuen sobre un mecanisme saltador que pinça les cordes no les percut, com en el cas del piano o del clavicordi L’espineta poligonal, l’espineta travessera i el virginal pertanyen a la mateixa família La referència més antiga, del 1397, és la d’un jurista de Pàdua, que parla d’un instrument anomenat clavicembalum ideat per Hermann Poll La representació més antiga d’un clavicèmbal correspon a una escultura que forma part d’un altar a Minden Rin del Nord-Westfàlia L’instrument es mantingué actiu,…
La ciutat de Girona
Art gòtic
L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina