Resultats de la cerca
Es mostren 11898 resultats
Francesc Macià i la Societat de Nacions sense estat. 1924
Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…
La formació d’una corona. 1137-1151
Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d…
Sant Miquel d’Eramprunyà (Gavà)
Art romànic
Situació Façana de migdia de la capella F Baltà És situada al recinte jussà del castell, a la banda de ponent Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història La baselica de Sant Miquel d’Eramprunyà és esmentada el 981, quan s’hi jurà el testament sagramental de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El testament, que havia estat dictat per Galí quatre anys abans, documenta aleshores l’existència del temple, al qual fa un petit llegat El 1074, en la infeudació de la castlania que feu el vicari Ramon Isimbert a Ramon Guillem, el primer donava al seu vassall tres vuitenes parts de la parròquia de Sant…
Santa Coloma de Vià (Font-romeu)
Art romànic
Situació Extrem occidental de la nau, amb la porta del començament del segle XIII que s’obre al mur meridional ECSA - A Roura L’església parroquial de Vià és al nord del nucli urbà de Vià, poble situat al sud-est d’Odelló Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 22” N - Long 2° 2’ 26” E Vià és a 16 km de la Guingueta d’Ix, al nord-est Cal prendre la carretera N-116, des d’on després d’haver fet 15 km s’agafa a mà esquerra el trencall que porta a Vià i Odelló Arribats a Vià, l’església és ben visible des de la carretera que travessa el poble RMAE Història Amb la forma Avizano és ja mencionada com a…
Sant Bartomeu de Bajande (Estavar)
Art romànic
Situació Església en posició dominant sobre el petit nucli del mateix nom, que té a la façana de ponent un campanar d’espadanya tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Bartomeu és situada a la part alta del llogaret de Bajande, que és a prop del torrent que baixa de la Balladosa, 1 km a llevant del poble d’Estavar i a 3 km de Sallagosa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 9” N - Long 2° 2’ 2” E Per a arribar-hi cal anar fins a la part superior del poble de Bajande, des d’on surt un carrer que porta fins a l’església El recorregut és aproximadament d’uns 150 m LICS-JCR-ERR Història L’església de…
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
Witold Lutoslawski
Música
Compositor polonès.
Vida Es formà al Conservatori de Varsòvia amb J Lefeld i W Maliszewski, on obtingué la diplomatura de piano 1936 i la de composició 1937 Combinà la música amb els estudis de matemàtiques a la universitat Entre el 1932 i el 1955 actuà com a pianista, i l’any 1952 s’inicià en la direcció orquestral Membre del consell i, després, vicepresident de la SIMC 1959-65, el 1962 ingressà a la Reial Acadèmia d’Estocolm Obtingué nombrosos premis, entre els quals el de la Unió de Compositors Polonesos 1959 i 1973, tres vegades el de la UNESCO a París, el Premi Koussevitzky 1964 i el Sibelius 1973 L’…
Frederick Theodore Albert Delius
Música
Compositor anglès d’ascendència alemanya.
Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain 1893-95 i…
Alexis-Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…
Johann Strauss
Música
Compositor, violinista i director austríac, pare del músic del mateix nom.
Vida Nascut en el si d’una família d’origen jueu installada al districte de Leopoldstadt de la capital austríaca, on el seu pare tenia una taverna, Strauss s’interessà per la música des de molt jove Aprengué a tocar el violí i també es formà en els aspectes teòrics amb Ignaz von Seyfried S’inicià com a músic professional tocant la viola en l’orquestra de ball de Michael Pamer, on es feu amic de Joseph Lanner Quan aquest creà el seu propi grup el 1819, Strauss s’hi uní Gràcies a l’èxit obtingut, Lanner pogué formar una orquestra el 1824, de la qual Strauss…