Resultats de la cerca
Es mostren 9602 resultats
El prestigi de La pàtria d’Aribau
Trobes , manuscrit de l’ Oda a la Pàtria , BCAribau, 10-11-1832, BC La pàtria Trobes és el títol original del poema de Bonaventura Carles Aribau, habitualment conegut per Oda a la pàtria després d’un procés de mitificació estretament lligat al fenomen de renaixença esdevingut en la cultura catalana vuitcentista És un poema de sis octaves castellanes antigues o coplas de arte mayor , en què se substitueixen els dodecasílabos per alexandrins Aribau s’havia vist en el compromís de versificar en llengua catalana per celebrar l’onomàstica de Gaspar de Remisa, de qui era alt empleat a Madrid, el 6…
Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà
Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…
La bruixeria
Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…
El govern urbà i la producció gremial
Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…
La guerra civil catalana
La guerra civil catalana 1462-1472 L’època “de les torbacions” 1462-72, tal com la denominaren els contemporanis, va ser el procés final d’una crisi ben complexa i d’enfrontaments politico-socials, latents des de feia temps, que s’agreujaren al Principat a mitjan segle XV En el conflicte es dirimia el concepte de pactisme, que havia regulat la relació entre el sobirà i les institucions al llarg del darrer segle, i s’hi afegiren les bandositats entre la noblesa, l’oposició entre els remences i els senyors feudals, i a les ciutats, les lluites pel poder com, en el cas de Barcelona, entre la…
Francesc Eiximenis
Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…
Metal·lúrgia del bronze i metal·lúrgia del ferro
Metallografia d'una barreta de bronze 200 augments del pic dels Corbs, Sagunt, ~1000-750 aC SR El coure, el bronze, el ferro i l'acer són els materials sobre els quals ha estat fonamentat el progrés metallúrgic de nombroses societats al llarg de la història La seva importància econòmica i estratègica alçà i arruïnà imperis del món antic, i forçà l'obertura de noves rutes al comerç a través de les quals circularen primeres matèries i objectes manufacturats procedents de llunyanes regions Tant aleshores com ara, la producció i l'ús de metalls resultava un bon indicador de la riquesa i la…
La paleocarpologia: el coneixement de l'agricultura
Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…
L’impacte de l’urbanisme al País Valencià
Densitat física de la urbanització al País Valencià 1990-2005 Una forta i llarga onada d’urbanització ha convertit la construcció en el principal sector econòmic del País Valencià, alhora que també ha generat nombrosos desequilibris socials i mediambientals Els conflictes entre promotors immobiliaris i ciutadans afectats per la pèrdua de valor de llurs propietats són freqüents Els impactes sobre el territori són severs, amb efectes omnipresents de pertorbació mediambiental, destrucció de paisatges, brutalitat visual i corrosió espiritual En dues dècades, la construcció ha duplicat el seu pes…
Disset anys de política internacional catalana
Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…