Resultats de la cerca

Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…

Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900, reproduït…

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…

L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és documentada per primera vegada el 15 de…

El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…

Àrea de nidificació del pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària que, a causa de la seva necessitat d’un hàbitat amb un cert grau d’humitat, només es troba com a reproductora a la zona montana de la Catalunya Nord i a l’anomenada Catalunya humida amb precipitacions anuals per damunt dels 600-700 mm, on manté una població relativament abundant, però més aviat dispersa A partir del final d’octubre o començament de novembre, ens arriben alguns migradors transpirinencs que ocupen, per una banda, una bona part de l’àrea de la cria,…

La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…

Situació Un dels fragments més característics d’aquesta antiga fortalesa ECSA – A Villaró Aquesta torre es troba damunt la carena que separa la vall de Castellbò de la d’Aravell, en un dels escassos indrets des d’on es divisa alhora el poble de Castellbò i la Seu d’Urgell Mapa 34–10215 Situació 31TCG664926 Per anar-hi cal agafar, des d’Aravell, la pista forestal que mena a Sendes i Sallent Des d’aquesta pista se’n pren una altra, només apta per a vehicles tot terreny, que s’agafa a uns 2 km d’Aravell i arriba fins a una mica abans de la cruïlla entre els brancals de Sendes i Sallent La mota…

Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel vessant esquerre, s…

Ocell típicament estival, nidifica molt localment i en un nombre escàs a la Catalunya Nord i a la resta del Principat, i és una mica més comú al País Valencià Al nostre territori abunda, sobretot, durant els períodes migratoris, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern és excepcional se’n coneixen unes poques dades a Catalunya i, sobretot, a les Balears El pas de la primavera té lloc de la primera desena de març a la tercera de maig, i és especialment evident des de mitjan abril fins a mitjan maig El pas de tardor s’inicia la segona desena d’agost i finalitza la tercera desena d’octubre…