Resultats de la cerca

De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes feu creure que era català La primera traducció en català fou feta pel mallorquí Guillem Corretger

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…

Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a…

La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…

Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc…

Les primeres notícies que confirmen l’existència de l’església de Sant Martí de Juïnyà són de l’any 977, en què el comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, feu donació a la canònica de Santa Maria de Besalú, que acabava de fundar, de l’església de “ Sancti Martini de luviniano ” Aquest mateix any, l’església torna a ésser esmentada en la concòrdia establerta entre Miró Bonfill, en qualitat de bisbe de Girona, que es comprometia a donar els sants olis a l’església de Santa Maria de Besalú I les seves sufragànies, i l’abat d’aquesta, que acceptava donar…

El poble d’Ivars d’Urgell s’emplaça al sector de llevant del terme, a 265 m d’altitud El lloc fou conquerit als musulmans vers l’últim quart del segle XI, quan el comtat d’Urgell inicià l’expansió per la plana de Mascançà Tot seguit després de la conquesta, el lloc d’Ivars fou donat al bisbe d’Urgell i al seu capítol La primera referència del lloc data de l’any 1090, moment en què és qualificat de quadra, tot i que més tard rebé la categoria de castrum L’any 1134, mitjançant una concòrdia, el bisbe i el capítol d’Urgell cediren a Arnau d’Anglesola una part de les…

Poeta, bisbe de Nola 409-31 Format a Bordeus, a l’escola d’Ausoni, seguí el cursus honorum amb la governació de Campània i, de nou a Bordeus, es dedicà a la vida literària i social, fins que, després d’haver-hi rebut el baptisme 389, a instàncies, sens dubte, de la seva esposa catalana Teràsia, es traslladà a Barcelona Ací morí el seu fill nounat Cels fet sepultar a Complutum prop del sepulcre dels màrtirs Just i Pastor, descobert llavors el bisbe Lampi l’ordenà de sacerdot 393 Amb un grup reduït de persones, es dirigí 394 a Nola, on fou consagrat bisbe…

La parròquia és documentada el 1002, en una donació a Sant Cugat de terres al seu terme El 1010 el bisbe Aeci de Barcelona donà a la canònica catedralícia de Barcelona l’església de Sant Sadurní i Sant Joan que és situada al pla del Llobregat, al lloc que anomenen vico Mizano , prop de la parròquia de Sant Just Va ser confirmada el 1012 Els comtes Ramon i Mafalda empenyoraren el 1081 la dominicatura que hi tenien, amb les de Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, al bisbe Umbert de Cervelló per mil mancusos d’or que s’havien d’invertir en un antipendi d’or per a l’…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus…