Resultats de la cerca

L’església de Sant Miquel s’alçava a l’actual plaça barcelonina del mateix nom, lloc on hi havia hagut les termes romanes de la ciutat construïdes al segle II Ja existia a mitjan segle X, car consta que l’any 951 la comtessa Riquilda, vídua del comte Sunyer, li féu donació de nombroses propietats també en aquesta època es troba documentat vora el temple un fossar o cementiri, que juntament amb els de Sant Jaume, la catedral Sant Just i Sant Celoni eren els llocs destinats a enterraments cristians dins la ciutat El temple de Sant Miquel figura entre les deu parròquies que tenia el territori de…

Situació Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts Long 1°52’45” - Lat 41°42’16” Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de…

Situació Vista d’una de les sepultures excavades a la roca J Barberà Aquest cementiri també es troba a la zona de Valldeperes, distant tan sols un parell de quilòmetres del Collet de les Caixes en línia recta Long 1°43’40” - Lat 41°54’35” Per anar a la Vinya de Cal Mas, cal situar-se primerament a l’església de Santa Fe Un cop allí cal dirigir-se a l’esmentada Vinya, tot passant per davant del Mas Sunyer, a un quilòmetre aproximadament anant vers l’obaga al punt on hi ha un cingle, hi ha les sepultures Necròpoli Constitueixen la necròpoli set tombes excavades a la roca que presenten les…

Situació Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval M Anglada Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDG308248 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres MAB Història L’origen i la situació d’aquestes restes…

Situació Detall del mur atalussat que fortificava el turó on era situat el desaparegut castell J M Masagué La masia de Ribatallada, anomenada i documentada també com a castell, es dreça al capdamunt d’un turó costerut al límit dels termes municipals de Castellar del Vallès i Sabadell A la base del turó hi ha la confluència dels torrents de Gotells i el Gran de can Font, que formen, just aquí, l’anomenat torrent de Ribatallada, afluent pel marge dret del riu Ripoll Pertany a la parròquia de Sant Julià d’Altura L’heretat de Ribatallada és propietat de la Companyia d’Aigües de Sabadell, la qual…

Situació Vista de l’estat de ruïna avançada d’aquest petit temple A Moro Localitzada a l’oest de la ciutat de Rubí, concretament a l’extrem més ample de l’esperó que conforma la confluència de dos torrents que desemboquen, a l’oest, en el torrent de Serra Fossar Mapa 36-16420 Situació 31TDF183942 S’accedeix a l’ermita des de la ciutat, en direcció a Castellnou, passat Can Fatjó i l’avinguda de Josep Pujol on, al primer giravolt, s’obre un carrer tancat a l’esquerra que ens portarà a les ruïnes, properes a Can Casanoves Actualment la zona al voltant l’ermita està preparada per a…

Situació Vista parcial de la necròpoli, amb tombes excavades a la roca, situada en un petit turó entre Castelló de Farfanya i Balaguer P Bertran A la rodalia de la població de Castelló de Farfanya, al cim d’una petita elevació a la plana que hi ha entre aquest poble i Balaguer, es troben els vestigis d’una torre de planta quadrada i un conjunt d’enterraments excavats a la roca Mapa 32-14359 Situació 31TCG131314 Si se segueix la carretera que va de Balaguer a Castelló de Farfanya, és a la dreta, aproximadament a 1, 5 km abans d’arribar al cap de municipi, on hi ha un trencall Des de la…

Situació Façana meridional l'església, avui desapareguda, tal com era el 1970 Imatge cedida per P Bertran La primitiva església de Sant Pere de Pedrís era a 500 m del km 6 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs Mapa 33-14360 Situació 31TCG226263 Història El lloc de Pedrís devia ser ja reconquerit el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació a favor de Santa Maria de Gualter Un dels primers esments d’aquesta església data de l’any 1194, quan el comte Ermengol VIII d’Urgell i la seva esposa Elvira donaren l’església i el castell de Pedrís a l’orde de l…

Situació Mur de migdia del recinte del castell, que es conserva en una alçada d’uns tres metres ECSA - V Roca Castell situat en un turó, al costat de l’església i de les cases abandonades del poble de Pallerols Aquest poble és situat a la part alta de la vall de Vilaró 820 m, vall lateral de la conca del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG523556 Actualment, s’hi pot anar per una pista de terra, que surt de Gualter i passa per Polig i, seguint la carena, arriba fins al poble de Pallerols 12 km Aquest itinerari restarà en part alterat per la construcció del pantà de Rialb També s’hi pot anar des…

Situació Sector ponentí de la població, on es poden apreciar alguns fragments de la muralla medieval V Roca Vila closa situada en una carena, entre la vall del Rialb i la vall del riu Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG525494 Actualment, s’hi pot arribar per la pista de terra que surt de Gualter, travessa el Rialb, s’enfila per Sòls de Riu fins a la carena i passa pel costat del poble 6, 5 km Aviat, però, una nova carretera permetrà d’accedir al poble de Polig JBM-VRM Història La referència més antiga sobre Polig és de l’any 1092 i es troba en una convinença establerta entre Guitard, senyor de…