Resultats de la cerca

Més enllà del seu origen, la sonata da chiesa esdevingué un dels principals models de la sonata barroca pel que fa als tipus de moviments i la seva distribució El pla d’una obra d’aquest gènere, tal com quedà establert en la música d’A Corelli, és lent-ràpid-lent-ràpid l' adagio inicial és sovint seguit per un moviment ràpid d’escriptura fugada, mentre que els dos darrers temps s’acosten sovint al caràcter d’una sarabanda i una giga, respectivament o una altra parella de dansa lenta i ràpida Existeixen també sonate da chiesa en tres moviments, de manera que la distinció respecte a la sonata…

Sempre emprà únicament el nom de fonts com a pseudònim artístic D’infant fou deixeble de Mathilde Verne, alumna de Clara Schumann Quan tenia vuit anys debutà al Queen’s Hall interpretant el Concert núm 1 de PI Cajkovskij Aquest fou l’inici d’una activíssima tasca concertística com a nen prodigi, que els seus pares estroncaren el 1917 per a fer-lo estudiar a París, durant cinc anys, amb Lazare Lévy i Marcel Dupré Pels volts del 1923, cansat d’una activitat tan intensa i aconsellat per Henry Wood, es retirà durant un cert temps Reaparegué cap al 1928, any en què enregistrà el seu…

Renuncià als estudis de literatura a la Universitat de Toronto, als quals retornà per graduar-se el 1974 i doctorar-se el 1981, després de treballar diversos anys en el camp de les arts gràfiques El 1986 estudià grec clàssic a la Universitat de Saint Andrews Escòcia Ha estat professora de literatura clàssica, literatura comparada i escriptura creativa en diverses universitats nord-americanes i canadenques La seva obra té com a referència i model els clàssics grecs i romans, i sovint no estableix una línia de demarcació clara entre poesia, assaig, crítica, novella o teatre Cal…

Fou la més coneguda i influent de la primera època del blues i el jazz  Debutà el 1910, i a partir del 1912 treballà en espectacles itinerants com a cantant i ballarina, encara que no assolí fama fins el 1922 El seu primer enregistrament, Down Hearted Blues 1923, fou un gran èxit, i durant els anys següents gravà més de cent cinquanta cançons amb acompanyants com James P Johnson, Louis Armstrong, Tommy Ladnier i altres reconeguts músics de jazz Entre aquestes peces destaquen Backwater Blues 1927, After You’ve Gone 1927, Alexander’s Ragtime Band 1927 i Nobody Knows You When You’re Down and…

Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’altres, d’un…

Deixeble, collaborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu 322 aC, hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes 9 llibres i Sobre les causes de les plantes 6 llibres Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i una gran cautela envers…

El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/…

Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou…

Àrea de nidificació de la trenca Lanius minor als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-Baix Cinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques als límits entre el Solsonès i el Berguedà, l’…

D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la…