Resultats de la cerca
Es mostren 4385 resultats
Minos
Representació de Minos jutjant els condemnats , segons un fresc de Miquel Àngel a la Capella Sixtina
© Corel Professional Photos
Història
Rei mític de Creta, fill de Zeus i d’Europa i espòs de Pasífae.
Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar…
Miquel Ramon i Tord
Història
Militar
Militar.
Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de…
Joan Francesc Ferrer
Història
Militar
Militar.
Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial
Amics de la Ciutat
Associació d’àmbit municipal fundada a Barcelona el 1935, impulsada per Josep Malet i Font de Gaià, per a vetllar per la conservació i estimular els valors ciutadans.
En la breu etapa inicial que acabà el 1936, aconseguí que el perllongament de la Diagonal fins Esplugues tingués més amplària que el traçat inicial Reprengué l’activitat el 1952 amb l’organització d’actes cívics Els anys setanta, presidida per Josep M Poal i Ballarín, encapçalà diverses campanyes denúncia del projectat ‘Plan de la Ribera’, petició de soterrament del trànsit a la plaça de Lesseps, recuperació del monument al Doctor Robert Destacà en les accions collectives a favor del català El 1975 en fou elegit president Ramon Fuster i Rabés El 1981, amb Miquel Esquirol i…
Friedrich List
Economia
Economista alemany.
Professor d’economia política a Tübingen 1816-19 i membre de la Dieta 1819-21 Fou empresonat per les seves idees polítiques, i fou obligat a emigrar als EUA 1825-32 Predecessor de l’escola històrica i partidari de considerar el procés econòmic des d’una perspectiva nacional, fou un gran defensor de la protecció duanera Des del seu retorn dels EUA, fins al seu suïcidi, féu una activa tasca de propaganda a favor de la Unió Duanera Alemanya Zollverein Fundà una publicació econòmica, “Das Zollvereinsblatt”, destinada a difondre les idees proteccionistes En la seva obra principal,…
Santa Llogaia d’Estavill (la Torre de Cabdella)
Art romànic
L’esment més antic que coneixem d’aquest lloc és de l’any 1093 i fa referència al castell d’Estaville , amb motiu de la donació d’una vinya a favor del monestir de Gerri La jurisdicció del lloc fou, almenys d’ençà el segle XIV i fins al segle XIX, de la baronia de Bellera L’església d’Estavill apareix relacionada entre les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El 1904 aquesta església era sufragània de l’església d’Antist i, igual que aquesta, actualment depèn de l’església de la Pobleta de Bellvei
Torre d’Afif (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà
Antoine Houdar de Lamotte
Música
Dramaturg i llibretista francès.
Després d’un primer intent fallit amb la farsa Les originaux que el portà a fer-se monjo trapenc durant un temps, retornà als escenaris parisencs amb l' opéra-ballet L’Europe galante , amb música d’André Campra 1697, l’èxit de la qual el convertí en un dels llibretistes més sollicitats de la França del seu temps Entre d’altres, escriví llibrets per a òperes d’André-Cardinal Destouches Issé , 1697 Amadis de Grèce , 1699 i Marin Marais Alcyone , 1706 Séméle , 1709 Adaptà també textos de l' Antic Testament , que musicaren AC Destouches i Louis Clérambault Polemitzà amb Voltaire a…
Martín Gómez de Herrera
Música
Teòric i cantor castellà.
Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina