Resultats de la cerca

Treballà al ministeri de finances 1889 en l’elaboració de la imposició directa i fou ministre de finances El 1904 renuncià el càrrec, davant les exigències militaristes, i professà economia a la Universitat de Viena Fou un dels principals crítics de la teoria econòmica de Marx Dins la teoria subjectiva cardinal del valor, criticà la posició de Von Wiessen de calcular la utilitat total multiplicant el nombre d’unitats per la utilitat marginal Segons ell, la utilitat total és la suma de les utilitats marginals La seva aportació principal fou la introducció del temps en la teoria de…

Llicenciada 1965 i doctorada en filosofia 1974 per la Universitat de Barcelona, estudià a París amb Alain Touraine 1967-79 Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona 1970-73 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, on fou també catedràtica 1992-2006 i catedràtica emèrita des del 2006 Especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i la sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans 1984-85, 1990, 1885, 2000 En l’àmbit de la gestió pública, fou directora de l’Institut de la Dona del …

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’elaboració…

Vida Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic també dirigí cinc curts per a la televisió nacional Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los medios" pel…

Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…

El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i que anomenà…

Durant la seva primera etapa, fins el 1983, ocupà un local al carrer del Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important collecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys setanta i vuitanta, amb obres de F Torres, A Miralda, A Muntadas, Benet i Rossell, C Pazos, J Benito, F Abad i d’altres També donà suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània, on intervenien els compositors i…

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars…

Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret el 1864 Posteriorment, es traslladà a Madrid, on ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència i s’inicià en la maçoneria Arran de la seva participació en diversos alçaments republicans i en l’aixecament revolucionari de 1866, hagué d’exiliar-se a Amèrica i s’establí a Montevideo Es destacà pel seu activisme en defensa del racionalisme i dels principis democràtics Fundà en aquesta ciutat el diari El Progreso 1868 El 1871 retornà a Espanya i durant la Primera República 1873 ocupà la direcció política del Ministeri d’Ultramar…