Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
tal·li
Química
Element químic, de nombre atòmic 81, pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, descobert espectroscòpicament per W. Crookes l’any 1861.
La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant És un element poc abundant, i constitueix un 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre El talli natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 29,50% i 205 70,50%, que determinen un pes atòmic de 204,37 En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210 És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita L’obtenció del metall pot ésser feta per…
terbi
Química
Element químic, de nombre atòmic 65, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per G Mosander l’any 1843 Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur TbF₃ amb calci en gresol de tàntal El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164 El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil…
Franz West
Art
Artista austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i en la seva joventut el seu treball es feu notar pel contrast amb l’ accionisme aleshores vigent a la seva ciutat Interessat per la filosofia postexistencialista francesa, Freud i Wittgenstein , desenvolupà la seva obra des d’una pluralitat de mitjans, però sobretot des de l’escultura, en la qual emprà amb preferència materials com el guix, el paper maixé, el filferro o l’alumini Creà tant obres individuals com sèries, installacions o environaments i de manera més ocasional utilitzà també el mobiliari o el vídeo Al llarg del seu treball fou…
Nina

Nina
© NinaStudio
Música
Cantant i actriu, de nom real Anna Maria Agustí.
Adquirí coneixements de solfeig, piano i dansa abans de començar la seva carrera artística en les orquestres Costa Brava, Janio Marti, Caravana i Xavier Cugat, i actuà de presentadora en el programa de TVE Un, dos, tres, responda otra vez 1987 Al final dels anys vuitanta representà Espanya en el Festival d’Eurovisió i enregistrà dos discos en castellà Una mujer como yo 1989 i Rompe el tiempo 1990 Després tornà a la televisió com a presentadora, cantant o actriu d’alguns programes i sèries de Televisió de Catalunya com 10 del 3 1993, Pedralbes centre 1995, Pluja d’estrelles 1993, Nissaga de…
Ramon Solsona i Sancho
Ramon Solsona i Sancho
© ESM
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les novelles Figures de…
,
En defensa pròpia
Literatura catalana
Articles vindicatius de Jacint Verdaguer, enfrontat amb el marquès de Comillas i el bisbe de Vic, publicats a la premsa de Barcelona, en dues sèries, els anys 1895 i 1897.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor, amb un gran domini de l’estil polèmic i amb una visió sense matisos ni concessions del seu cas escandalós, hi narra la seva vida de servei i d’amistat a la casa López, i de collaboració en les empreses religioses i patriòtiques del bisbe de Vic Tot això en contrast amb l’expulsió del càrrec, del palau dels Comillas i de Barcelona, la reclusió a la Gleva, l’intent d’ingressar-lo com a dement, la condemna del tribunal eclesiàstic de retirar-li les llicències sacerdotals i, en fi, la campanya de desprestigi i d’assetjament econòmic La primera…
conformitat
Geologia
Relació entre dos estrats, estatges o sèries quan s’han dipositat paral·lelament l’un darrere l’altre i sense que hi hagi hagut cap tipus d’interrupció en la sedimentació.
cultura arcaica
Història
Denominació amb què és coneguda cada una de les sèries de cultures de l’Amèrica Central i del Nord (part sud-occidental i atlàntica) anteriors a les grans cultures americanes.
A Califòrnia daten del primer millenni aC, amb cases semisubterrànies de planta rodona A la part atlàntica corresponen a pobles caçadors i recolLectors que vivien en campaments prop de llacs i rius A l’Amèrica Central les cultures arcaiques daten del segon milleni a l’any 400 aC i són molt més desevolupades, tant en arquitectura piràmide de Cuicuilco com en terrissa
Arxiu Municipal de Castelló
Historiografia catalana
Institució que recull la documentació generada pel municipi de Castelló de la Plana al llarg de la seva història.
Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…
Arxiu Capitular de la Catedral de València
Historiografia catalana
Fons documental del capítol de la catedral de València, amb documentació des del mateix moment de la seva erecció arran de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el 1238.
Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el Magnànim De les sèries documentals cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina