Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
el Pla d’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya situada en una extensa plana de la Depressió Central Catalana.
Cap de comarca, Mollerussa Forma una unitat històrica i econòmica És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre entre Balaguer i Lleida, que en constitueix el límit occidental El límit septentrional són les serres de Bellmunt 379 m i Almenara 459 m, que la separen de la Ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat…
Montesquiu

El Ter a l'altura del poble de Montesquiu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca, a la vall del Ter, riu que el travessa de N a SE Limita al N amb els municipis de les Llosses Ripollès i Santa Maria de Besora, que també hi limita pel sector de llevant Per l’E confronta a més amb Sant Quirze de Besora i per l’W amb Sora El torrent dels Ferrers, que davalla des dels cims de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l’esquerra, i per la dreta ho fa la riera de Sora El terme és força abrupte, a excepció del sector per on passa el Ter, que forma una petita vall Les terres del terme es formaren durant les…
vescomtat de Rosselló
Història
Jurisdicció de l’antic comtat de Rosselló.
El primer o un dels primers a portar el títol de vescomte al Rosselló fou un Alfons vicecomite documentat en un judici del 832 celebrat a Elna i relatiu a unes terres de Santa Maria d’Arles D’aquest Alfons, que el 847 rebé unes donacions del rei Carles II el Calb, hom sap que era fill d’un Sunvild, germà d’un Gomesind i pare d’un Sumnold i un Riculf Poc després, l’any 858, hi havia documentat un altre vescomte, Riquelm, que no devia ésser del Rosselló, però no consta ni és gens segur que fos emparentat amb l' Adefonsus vicecomite del 832 i el 847, car aleshores la dignitat vescomtal encara no…
Albalat dels Sorells
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord de la ciutat de València.
El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus…
Aielo de Malferit
Aielo de Malferit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serratella fins a prop del port de l’Olleria.
La carretera de Xàtiva a Ontinyent i el riu Clariano són el límit amb els municipis de l’Olleria i d’Albaida L’horta és regada amb l’aigua d’aquest riu, canalitzada mitjançant una séquia general i diverses derivacions el 1806, per tal de poder regar més terres, fou construït sobre el riu Clariano un gran aqüeducte d’un sol arc, anomenat l’Arcada Al secà es conreen oliveres, garrofers, ametllers, presseguers, albercoquers, magraners, figueres, pomeres, pereres, etc, a més de vinya, dedicada especialment al raïm de taula Hi ha, a més, diverses empreses dedicades a la producció de planter de…
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 F Trombe i F Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’…
art andalús

Porta d’accés a la catedral gòtica de Sevilla
© Lluís Prats
Art
Art desenvolupat a la zona meridional de la península Ibèrica, després de la colonització castellana.
El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets…
Sant Esteve d’Aravell (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’ Eravedre El terme d’ Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, “ in apendicio de Sancto…
Sant Cristòfol de Lliçà de Vall
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de…
Castell de la Molsosa
Art romànic
El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina