Resultats de la cerca
Es mostren 13928 resultats
simbolisme

El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
sextant

sextant
© Xavier Gallego Morel / Fotolia.com
Astronomia
Instrument proveït d’un limbe graduat i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l’altre roman fix, i que permet de mesurar l’altura d’un astre des d’un vaixell o des d’un avió.
El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al bastidor i per…
Caucas

Vista del Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
patrimoni reial
Art
Història
A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i altres drets…
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…
suspensió

Esquema d’una suspensió hidractiva: segons les dades que rep de cinc sensors, el processador actua instantàniament, per mitjà de l’electrovàlvula, per a establir la suspensió més apropiada
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastiment o la carrosseria d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos.
Estan dotats de l’elasticitat necessària per tal que, malgrat transmetre el pes del vehicle a les rodes, amorteixin els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle La suspensió permet que les oscillacions brusques i de gran amplitud de les rodes arribin atenuades als passatgers i a la càrrega, en oposar a les dites oscillacions una barrera elàstica Tots els vehicles tenen un sistema de suspensió, generalment múltiple, en el qual cas hom distingeix la suspensió primària constituïda per l’òrgan que atenua les…
consum
Economia
Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.
El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…
consonant
Fonètica i fonologia
Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…