Resultats de la cerca

Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda , mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques L’any 974 apareix per primer cop esmentada en una carta, en la qual el Sant Pare Benet VI cedeix l’església a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes El 1246 passà per una butlla pontifícia al…

Situació Edifici en ruïnes i sense coberta, amb clivelles que comprometen la conservació dels murs Arxiu Gavín L’església de Sant Cristòfol és al centre del poble semiabandonat de Puimanyons, situat als afores de la Pobla de Segur, prop de l’entrada a la vila per la carretera que ve de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG318788 Per anar-hi cal agafar una pista que passa per les piscines municipals de la Pobla, i en uns 2 km arriba a Puimanyons JAA Història Si bé el castell de Puimanyons apareix documentat a mitjan segle XI, de l’església de Sant Cristòfol només sabem que, almenys…

Situació Dos aspectes de la capçalera d’aquesta església una vista interior de l’absidiola lateral dreta, i una altra vista, també interior, de l’absis central Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Santa Anna de l’Hostal Roig són a uns dos-cents metres al sud del poble de l’Hostal Roig Mapa 33-12290 Situació 31TCG347561 L’itinerari que cal seguir és ben bé el mateix que hem indicat en la monografia anterior, tenint en compte que la mateixa pista que arriba al castell passa abans per davant de l’església JAA Història El lloc actual de l’Hostal Roig, identificat amb l’antic…

No hem trobat referències directes d’aquesta església, de la qual només queden alguns fragments de murs, amb un aparell de còdols irregulars, que no permeten fer precisions sobre la seva estructura o datació Per la seva situació resulta versemblant plantejar la hipòtesi que l’església de Santa Eulàlia correspongui a l’església del poble d’Alós Sobirà, que només coneixem per diverses notícies, de les quals la més antiga és del 1090 Aquest any el comte Artau II, amb la seva muller Eslonça, i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de…

El castell d’Alós fou un dels castells més importants d’aquest sector del Pallars Sobirà Com d’altres castells veïns, dominava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran La primera referència documental que es té d’aquest castell correspon a la convinença que el comte Ramon V de Pallars Jussà establí l’any 1064 amb Bernat Guillem Bernat convingué a Ramon entrar, sortir i guerrejar contra tots els homes i les dones del castell que féu a Alós L’any 1090 Artau II, Eslonça i el seu germà Ot donaren al monestir de Gerri la vila d’Alós Jussà amb les seves esglésies, els plets i els serveis Quatre…

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de lliurar al…

Després de la mort del comte Sunyer i la partició dels dominis comtals l’any 1011, el castell de Caregue tendeix a restar sota domini de la branca del Pallars Sobirà venda de Ramon IV al seu germà Guillem II de la Vall d’Àssua entre el 1011 i el 1035 L’any 1069 el castlà Pere Roger jurà fidelitat al comte Artau I de Pallars Sobirà pels castells de Caregue, Escàs, Rodés i Torena Debatuts encara per espai de més de mig segle entre els cosins rivals, l’any 1094 el comte Ramon V definí a Artau II els castells de la Vall d’Àssua, entre ells els de Caregue i Escàs A partir del començament del segle…

L’any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà va cedir en penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà “ ipso castro de Torrezan, cum suis terminis et pertinenciis et cum sua kastelania et cum ipsas villas de Paduls ” Desconeixem la identitat d’aquest castell, però el cert és que posteriorment les viles de Paüls i Pobellà apareixen estretament vinculades al veí castell de Mont-ros “ ipso castro de Monterosso ”, que l’any 1072 Ramon V convingué donar en alou al seu cosí Artau I i que cap al 1117 el comte Bernat Ramon I de Pallars Jussà encomanà al seu feudatari Pelet L’any 1198 Guillem de…

El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir Des del 1214 trobem aquestes religioses installades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés Conca o de Sant Jaume de l’Espasa, acollia les filles de…

A la consagració de Sant Llorenç prop Bagà Berguedà de l’any 983 consta que el monestir posseïa l’església de Santa Maria de Lladurs “ ecclesiam Sancte Mane de Ladurcio ”, la qual, versemblantment, no era la parroquial del lloc, atès que l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda Odèn, de l’any 900, ens assabenta que ho era la de Sant Martí L’any 1037 apareix novament esmentada, en aquest cas arran de la venda d’uns alous situats“ in apendicio de Sancta Maria de Ladurc ” Aleshores possiblement ja no era una possessió de Sant Llorenç prop Bagà, car l’inventari dels béns del monestir de…