Resultats de la cerca
Es mostren 13928 resultats
camp dels lligands
Química
Segons una teoria desenvolupada per primera vegada el 1930 per Hans Albrecht Bethe i van Vleck, camp elèctric creat pels lligands d’un complex al voltant de l’ió d’un metall de transició central.
Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons situats en els…
literatura boliviana
Literatura
Literatura desenvolupada a Bolívia.
La literatura pròpiament boliviana sorgeix a partir del segle XIX amb els postulats romàntics Destaquen L Anzoátegui Huallparrimachi , 1894 i NAguirre Juan de la Rosa , 1885 en novella i RJ Bustamante i MJ Tovar en poesia La tradició poètica arrelà amb Ricardo Jaimes Freyre, Gregorio Reynolds i Franz Tamayo, tots tres modernistes Més endavant, Claudio Peñaranda aprofità l’antecedent i publicà el seu Cancionero vivido 1919 En l’evolució poètica al llarg del segle XX es troben Octavio Campero Echazú i Guillermo Viscarra Fabre, i destacà la lírica de Yolanda Bedregal amb Del mar y la ceniza…
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…
acilació
Química
Substitució en una molècula d’un hidrogen per un grup acil RCO—.
Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una reacció de Friedel…
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics…
acadèmia militar
Militar
Institució docent superior dedicada a la formació dels oficials de les forces armades d’un estat.
Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya Ritterakademien Aquesta és…
sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…
ofici diví
Cristianisme
Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…
bestiar equí
Ramaderia
Bestiar integrat per cavalls, egües, poltres (bestiar cavallí), ases, someres, muls i zebres.
Poden ésser criats en règim d’estabulació i de pastura, i són alimentats sobretot a base d’herba fresca, farratge i palla La ramaderia de zebres és molt estesa a la República Sud-africana, sobretot després de l’obtenció del zebró o híbrid entre els cavalls i les zebres, amb la força d’aquells i la resistència d’aquestes a les malalties tropicals La ramaderia d’ases, someres i muls, animals sobris i resistents, ha experimentat una gran minva a causa de l’expansió de la maquinària agrícola i del desenvolupament dels mitjans de transport, i només n'hi ha a les regions poc desenvolupades Els…