Resultats de la cerca

Situació La Muntanya d’en Torró és la serra que hi ha prop del poble de Peratallada, vers ponent l’antiga pedrera es troba al vessant encarat cap a la població Al cim hi ha el planell conegut com “el Terrat del Moro” Mapa 334M781 Situació 31TEG066469 Des de Peratallada hom pot arribar fàcilment a aquest serrat proper alguns corriols s’endinsen pel bosc del seu vessant, si no gaire alt, força abrupte, en el qual hi ha els talls deixats per l’antiga extracció de pedra, que resten dissimulats per l’espessa vegetació al cim del serrat hi ha els afloraments de roca del Terrat del Moro Pel repeu…

Situació Aspecte que ofereix un dels murs de la fortificació F Baltà Al cim on hi ha el poblat ibèric i romà de Castellbarri, a l’extrem meridional del planell de la muntanya de Can Mont, o del Castellar, hi ha les ruïnes d’una fortificació Des d’aquest indret, a 297 m d’altitud, s’albira una àmplia panoràmica una bona part de la vall de Calonge, i també una extensa zona de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG037342 Per anar-hi cal agafar la pista que porta de Calonge a la masia de Can Mont, al cim de la muntanya Des d’allí cal seguir el planell més elevat, vers migjorn, fins a l’indret…

L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…

L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Pons d’…

El castell d’Altafulla és situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí Segons assenyala un estudi recent d’AVirgili, la manca de prospeccions arqueològiques sobre la gran quantitat d’assentaments considerats villes romanes —a excepció dels Munts—, no permet tenir coneixement del poblament de la zona d’Altafulla, ni de l’origen, ni si hi hagué continuïtat o s’interrompé Tanmateix, sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a l’establiment…

Situació Església de l’abandonat poble d’Orrit, un edifici remarcable dins el romànic del segle XI, amb l’absis i altres paraments que demostren la plenitud de l’arquitectura llombarda ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Pere és a mig vessant del turó on hi ha les restes de l’abandonat poble d’Orrit i que és coronat per les restes del seu castell Mapa 32-11251 Situació 31TCG136809 Per a arribar a l’església i al poble cal seguir el mateix trajecte ressenyat en la monografia dedicada al castell d’Orrit JAA Història Les dades que tenim sobre la parròquia d’Orrit són indirectes…

Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’aquesta talaia…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella es dreça darrere l’edifici anomenat Era Baronia, situat a l’extrem septentrional de la població, a l’indret on actualment hi ha el càmping de Lés Mapa 148M781 Situació 31TCH133428 Situats a la població de Lés, cal dirigir-se al nucli antic, que és presidit per l’església parroquial Un cop arribats en aquest punt, hom pot veure el camí, degudament senyalitzat, que mena al càmping, darrere el qual s’alça la capella Església Es tracta d’una petita construcció,…

Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la Garrotxa, fins a…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb el mur esbalandrat de l’absis, la part superior del qual mostra encara un seguit d’arcuacions cegues separades en grups de cinc per unes bandes llombardes que arriben fins al sòl F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Joan, tot i que no conserva la volta, encara es manté dempeus al cim d’un petit turó que es dreça en una vall regada per la riera d’Oló, prop del mas Armenteres, a la banda sud-occidental del terme Long 1°59’39” - Lat 41°50’50” Hom hi pot anar emprenent la carretera que condueix a Avinyó Poc després del…