Situació
Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de llevant, amb la capçalera.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquesta capella es dreça darrere l’edifici anomenat Era Baronia, situat a l’extrem septentrional de la població, a l’indret on actualment hi ha el càmping de Lés.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH133428.
Situats a la població de Lés, cal dirigir-se al nucli antic, que és presidit per l’església parroquial. Un cop arribats en aquest punt, hom pot veure el camí, degudament senyalitzat, que mena al càmping, darrere el qual s’alça la capella.
Església
Es tracta d’una petita construcció, consistent en una única i curta nau, que vers llevant s’obre amb un absis semicircular, sense que hi hagi cap ressalt que el separi de l’edifici, amb el qual forma un sol cos, que, en conjunt, atesa la poca llargada de la nau, tendeix a una planimetria semicircular.
Planta, a escala 1:200, de l’edifici que es pot veure acualment, una construcció la disposició original de la qual presenta tot un conjunt d’interrogants de difícil resposta.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera, formada per llosetes concèntriques que, seguint el mateix esquema, s’estenen, a plec de llibre, per la coberta de canó de mig punt de la nau.
El mur de ponent, en aquest cas, no tanca pròpiament l’edifici, puix que s’hi obre una àmplia arcada adovellada de mig punt que supleix el portal. Aquest mur és acabat amb un campanaret d’espadanya, coronat amb una creu, d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt. Altrament, aquest mur excedeix l’amplada de la nau, i dels seus flancs sorgeixen uns fragments de mur que semblen suggerir un possible atri o bé un cos d’edifici més ampli.
EI temple és il·luminat per quatre finestres, tres de les quals situades a la capçalera i la restant al mur de migjorn de la nau. Les tres primeres són coronades, tant a l’exterior com a l’interior, per dos arcs de mig punt en degradació, mentre la situada a la nau, a l’interior, només té un arc.
A la socolada hi ha quatre finestres més, de forma espitllerada, actualment obturades, que tenien l’obertura exterior molt estreta, atesa la seva forta inclinació vers l’interior.
Interior de l’església de Sant Blai, el qual llueix el seu aparell constructiu.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Tant els paraments exteriors com els interiors es fonamenten en una socolada aparellada més grollerament, fet que també es dona als fragments de mur que hi ha situats al cantó de ponent.
L’edifici mostra dos tipus d’aparell ben diferenciats: l’un, corresponent a la base, fet amb carreus només desbastats, bé que seguint si fa o no fa l’esquema de filades; i l’altre, corresponent a la resta de la construcció, obrat amb carreuons mitjans, ben tallats i polits, disposats en filades horitzontals perfectes.
L’únic element decoratiu que trenca la nuesa dels paraments, el constitueix una simple cornisa aixamfranada que ressegueix la part superior de l’edifici, llevat del mur de ponent, sota el ràfec de la teulada.
Al llindar de la porta d’aquesta església hi ha adherit al terra un bloc rectangular (87 × 45 cm) que mostra quatre creus incises, una de les quals se situa al centre, mentre les altres tres ocupen els angles.
Atesa la seva morfologia, aquest edifici, que es troba en bon estat de conservació, planteja alguns interrogants, difícils de resoldre, sense realitzar-hi abans una bona exploració arqueològica.
D’una banda, els murs que s’insinuen a la paret de ponent, que, a la vegada, excedeix l’amplada de la construcció, podrien fer pensar, ultra un atri, en l’inici d’una nau, cosa que no sembla pas gaire desencertada, si tenim en compte les reduïdes dimensions de l’edifici actual, el qual, si fos així, no seria altra cosa que la capçalera d’una construcció més gran, avui reduïda a un sol cos de construcció. Tampoc no es pot descartar la possibilitat que l’edifici sigui, en conjunt, una reconstrucció amb elements originals, especialment a la nau.
Una segona qüestió que es planteja és la possible existència d’una cripta, fonamentada en els finestrals espitllerats inferiors, la funció dels quals, dins el context actual, és totalment nul·la.
Sigui com vulgui, tal com hem dit al començament, si no s’hi realitzen unes excavacions, tot això no es pot precisar amb exactitud, i, per ara, només es pot plantejar d’una manera hipotètica.
L’edifici a la part absidal sembla respondre a una construcció del segle XII.
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Baix-Aran, Lleida 1976.
- Frederic Vergés i Bartau: Lés, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 16, Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1984, pàgs. 256-260.