Resultats de la cerca

L’economia és basada totalment en l’agricultura 675 ha conreades el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses 321 ha, arbres fruiters albercoquers 114 ha, pereres 9 ha i pomeres 9 ha El secà és dedicat a la monocultura de la vinya de 28000 a 36000 hl de vi, origen d’una cooperativa amb celler amb una capacitat superior als 30000 hl Hi ha una certa activitat ramadera 182 caps de bestiar oví, una fàbrica d’embalatges per a fruita i una empresa d’installacions elèctriques El poble 11 m alt, a la plana alluvial de la Tet, a la riba d’…

Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la propagació és feta per…

Als set anys anà a viure a la Catalunya del Nord amb la seva família L’any 1970 es llicencià en hispàniques a la Sorbona, el 1979 en filosofia a la facultat parisenca de Vincennes i el 1981 es doctorà a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla Molt interessada en els vincles catalans transfronterers, el 1978 creà el Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana a Perpinyà, el qual dirigí fins el 1986, que focalitzà en la tasca de recuperació del català Aquest any fou nomenada directora del Museu d’Art Modern de Ceret , que renovà i donà nou impuls…

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es…

Situació Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada ECSA - B Cellerier La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9 Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 8” N - Long 3° 1’ 28” E PP Història El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior , datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de regest “ Carta…

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apelles Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge També treballà en orfebreria Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força que hi…

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber Hi…

Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta superior de l’…

Militar retirat el 1763, es reincorporà a l’exèrcit el 1791 i fou cap dels guàrdies nacionals a la Martinica El 1792 passà a França, i fou diputat a la Convenció Ascendit a general el 1793 a les campanyes d’Itàlia, el mateix any reprengué Toló —ajudat per Napoleó Bonaparte, aleshores comandant— Pel gener del 1794 fou nomenat pel Comitè de Salvació Pública comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793 Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’exèrcit espanyol al…