Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic En el primer volum de la seva tetralogia de la memòria, Avellí Artís-Gener 1912 – 2000, més conegut pel seu nom de ploma, Tísner , reporta la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, coincidint amb el seu primer any de combatent republicà durant la Guerra Civil Espanyola En el segon volum, s’hi continua la contesa i l’experiència militar de l’escriptor, que acabà la guerra amb el grau de capità, i el volum es clou amb la derrota de l’exèrcit republicà i l’adeu a la pàtria, camí de l’exili En el tercer volum hi aplegà l’experiència del primer exili a…

Cursà estudis d’interpretació a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid Ha treballat en diverses companyies de Madrid i de Barcelona en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán  La verdad sospechosa 1991, de Ruiz de Alarcón  Desig 1991, de JM Benet i Jornet, o Àngels a Amèrica 1996, de Tony Kushner Posteriorment ha protagonitzat Arte 1998, de Y Reza, dirigida per JM Flotats Celobert 2003, de D Hare, en versió de F Madico  El Rei Lear , de W Shakespeare, sota les ordres de C Bieito  Su seguro servidor, Orson Welles , sota la…

Vida i obra Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i La veritat sobre Sigfrid 1927, en què combina humor, paròdia i absurd Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura de-tectivesca, que fou seguida per L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, i L’anell i la fàbrica 1928, on casa el psicologisme amb els elements de novella rosa La novella eròtica Una mena d’amor 1931, en certa mesura inspirada en Lady Chaterley’s Lover de DH Lawrence, obtingué un èxit…

Vida i obra Nom amb què és conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer De formació autodidàctica, treballà en tota mena d’oficis i residí a Londres entre el 1964 i el 1966 Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968 —premi Víctor Català 1967—, Onades sobre una roca deserta 1969 —premi Josep Pla 1968— i El ↑ dia que va morir Marilyn 1969 Es tracta d’una literatura de renovació, una narrativa nova que es caracteritza per un to desimbolt i provocador, incorpora…

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals…

Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep…

Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…

De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Es donà a conèixer amb La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català Obtingué el premi Josep Pla amb Onades sobre una roca deserta 1969 i, el 1970, el premi de la Crítica de Serra d’Or amb El dia que va morir Marilyn La seva aportació es caracteritzà per la incorporació dels valors pop , de la mitologia, els estereotips i les narratives procedents del cinema, la revaloració del melodrama i la imaginativa sadomasoquista a través de la literatura dels còmics, que a Món mascle 1971 portà fins als límits Més…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2016 va estar marcat per un augment en la recaptació i en el percentatge d’ocupació dels teatres catalans, però no així en el nombre d’espectadors, que va disminuir a causa d’una notable reducció de la capacitat dels locals el 9,12% menys respecte de la temporada anterior Així, la temporada 2015-16 es va tancar amb un total de 2409601 espectadors i una recaptació de 59088051 euros, el 2,55% més que la temporada anterior, dades que demostraven una certa continuïtat en la recuperació iniciada feia dues temporades També va repuntar el teatre…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra ha tingut cinc edicions amb variants que han modificat les narracions o bé n’han augmentat el nombre Així, els vint-i-set contes de la primera edició foren ampliats amb quatre de nous a la segona 1950 En la tercera 1975, hi inclogué una narració que funciona a mode de proemi “L’home jove i el vell”, on l’autor dramatitza la història textual del llibre i la seva evolució com a escriptor El recull, tal com el presenta revisat després de les successives edicions, no és exactament el mateix que el del 1935, ja que Espriu no es limità a polir-lo formalment, sinó…