Resultats de la cerca

Fill gran del vescomte Maiol I i de Ramona Fou succeït pel seu germà Alberic I

Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per Nebridi de Narbona, això potser explicaria l’annexió de Banyoles a Narbona 899 per Carles el Simple a precs de l’arquebisbe Arnust

Cridat el 1416 a Girona amb motiu de la continuació de les obres de la seu, proposà obrir les tres rosasses que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l’absis

La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els…

És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània, i que calgué identificar-lo amb un Rodestagnus que pel juny del 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i bisuldunenses A ell degué correspondre en bona part la defensa de Girona i de la seva comarca quan es produí la ràtzia d’'Abd al-Malik, el…

Principal animador del grup Les amis du cinéma , creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” 1964, “Confrontation” 1965, “Les Cahiers de la Cinemathèque” 1971 i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma 1981 Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma , sobre la Guerra Civil Espanyola, Histoire de la France au Cinéma , i monografies sobre JA Bardem, L Torre Nilsson, A Dovženko, Buster Keaton, G Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura

En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del s VIII fins a la fi del s IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona

Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus

Durant l’últim terç del segle XIII, la topografia de l’arquitectura gòtica francesa quedà profundament modificada A l’Illa de França es dugueren a terme pocs projectes nous i les construccions ja començades s’acabaren segons els plànols inicials En canvi, a la perifèria del regne, i sobretot al Llenguadoc, es desenvolupà una intensa activitat arquitectònica, que s’acabà amb la guerra dels Cent Anys Aquest territori, l’antic comtat de Tolosa, fou annexat a la Corona l’any 1229, arran del tractat de Meaux, que havia posat fi a les guerres albigeses Això no obstant, no fou fins al cap de…

Era monjo de Sant Víctor de Marsella La seva activitat com a bisbe fou intensa Al concili de Narbona 1031 o 1032, on es parlà de Sant Martí del Canigó, féu coneixença amb el bisbe Oliba de Vic, sens dubte el promotor d’aquell concili En altres reunions conciliars, com a la de Niça del 1041 on feia costat al cèlebre Odiló, abat de Cluny, Riambau difongué la pau i treva de Déu promoguda ja abans pel seu amic Oliba per mitjà de decrets i de cartes als bisbes italians Tornà a ocupar-se'n en un altre concili narbonès del 1043, on també comparegué Guifré de Narbona, l’…