Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Sant Joan de Llorac
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, totalment modificada i ampliada amb un campanar posterior, però amb l’estructura i els paraments de l’edifici romànic ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Joan és al bell mig del petit poble de Llorac Mapa 34-15390 Situació 31TCG589022 Per a arribar a Llorac cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent FEB Història L’església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, i també en altres llistes d’època posterior de parròquies vigatanes…
Castell de Vinfaro (Alfés)
Art romànic
Situació Vista parcial del fossat defensiu d’aquesta fortalesa medieval, del tot enderrocada ECSA-JI Rodríguez Les restes d’aquesta fortalesa són situades al tossal del mateix nom, que és situat davant per davant del poble d’Alfés, a l’altra banda del riu de Set A l’extrem occidental del tossal, allargassat, s’hi han trobat indicis d’un assentament de l’edat del bronze Mapa 32-15 388 Situació 31TCG024012 S’hi pot accedir per la carretera N-230, que passa pocs metres a llevant del tossal Cal seguir un camí que condueix a una masia del mateix nom JRG Història El primer esment d’aquest castell…
Esglésies de la Garrotxa anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Santa Maria d’Argelaguer Santa Anna d’Argelaguer Mare de Déu del Guilar Santa Magdalena de Montpalau Bassegoda Sant Miquel de Bassegoda Sant Vicenç de Principi Sant Andreu de Llorona o de Lliurona Sant Martí de Corsavell o de Cursavell Sant Bartomeu de Pincaró Sant Julià de Ribelles o de Pruna, o de Prunera, o de Brema Sant Corneli de la Muga o de Ribelles Sant Llorenç de Sous o del Mont Mare de Déu del Mont Sant Joan o Santa Maria de Baussols o de…
Sant Esteve de Vila-setrú (Manlleu)
Situació Aquesta església, que antigament fou el centre d’una parròquia, avui es troba amb molt poca activitat religiosa Per anar-hi cal situar-se a Manlleu Uns 100 m abans d’arribar a l’estació de la RENFE, surt un camí que porta al Mas Poquí i a Vila-setrú L’església és sempre visible Es troba a poc més de mig quilòmetre L’edifici figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 39,6 —y 51,1 31 TDG 396511 JVV Història Aquesta església es trobava situada en el terme de la ciutat de Roda, i a la desaparició d’aquest terme restà dins l’antic terme del castell de…
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya
Amer

Vista del poble d’Amer (la Selva)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Selva situat a l’extrem septentrional de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm i un sector molt planer obert vers la…
Rodes

Temple de Posidó, Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon millenni aC,…
Sant Bartomeu de Carbasí (Argençola)
Art romànic
Situació Aspecte exterior, molt alterat, de Sant Bartomeu de Carbasí ECSA - JA Adell L’església de Sant Bartomeu centra el nucli del petit poble de Carbasí, situat a 3 km de la Panadella, per una carretera que neix de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt JAA Mapa 34-15390 Situació 31TCG694080 Història Aquesta església es troba a l’antic terme del castell de Carbasí Inicialment, tingué funcions parroquials, que ha conservat en l’actualitat L’església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat El lloc es documenta a partir de l’any 1032, quan en el testament…
Vilablareix

Vista del poble de Vilablareix, amb la parròquia de Sant Menna (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat a la vall mitjana del Güell, a l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona.
Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…
Sant Amanç de Pedrós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina