Resultats de la cerca

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Interior de la capçalera de l’església, originàriament pensada com una rotonda L Prat Aquesta església és situada a la part baixa del municipi de Navès, dins la parròquia de Besora i prop de la casa de les Planes Mapa 292M781 Situació 31TCG843520 Per anar-hi de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins a trobar a 9 km, a mà esquerra, un trencall amb un senyal que indica que el camí porta a Besora Cal seguir aquest camí durant 1 km escàs 0,7, per arribar al mas les Planes L’església de Santa Magdalena és a…

Aguilar de Segarra Sant Andreu d’Aguilar Sant Joan d’Aguilar Santa Maria de Maçana o del Grauet Santa Magdalena del Còdol-rodon Santa Margarida de Comallonga Sant Miquel del Castell de Castellar Sant Esteve de Castellar Sant Valentí de cal Tinet de Castellar Sant Julià de Puigfarner Santa Maria de les Coromines Santa Maria de Malencosa Artés Santa Maria d’Artés Santa Fe de Salabernada Avinyó Sant Joan d’Avinyó Sant Sadurní del Pla Santa Eugènia de Relat Sant Marçal de Relat Santa Maria d’Horta Balsareny Santa Maria Santa Maria del Castell de Balsareny Sant Ramon de Sobirana de Ferrans Sant…

La façana litoral de la serra d’Irta és especialment abrupta en el sector nord, on es manifesta en forma de notables penya-segats Al fons de tot, la població de Peníscola Ramon Dolç La serra d’Irta i la marjal de Peníscola 18, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al nord-est de la província de Castelló, la serra d’Irta representa una de les últimes serres litorals que queda sense edificar des del Llenguadoc fins a Andalusia Es desenvolupa parallela al mar i ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’…

Cloròfits continentals de les classes de les prasinofícies 1-6 i clorofícies 7-39 1 Pedinomonas minutissima x 1200 2 Scourfieldia complanata a visió frontal b visió lateral x 1200 3 Pyramimonas octociliata x 1200 4 Nephroselmis olivacea x 600 5 Tetraselmis mediterranea x 1000 6 Prasinocladus marinus a cèllula lliure b fase de cèllula fixa c cèllula en divisió x 1200 7 Collodyction triciliatum x 1200 8 Spermatozopsis exultans x 1200 9 Dunaliella salina x 1200 10 Chlamydomonas gloeophila x 1200 11 Chlamydomonas vernalis x 1200 12 Chlamydomonas tremulans x 1200 13 Brachiomonas submarina x 1000…

Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…

Situació Singular església que presenta un absis poligonal, el qual podia haver estat inicialment un edifici exempt de planta central, adaptat més tard com a absis d’un temple del segle XI ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Bartomeu és als afores del poble del Tossal, al pla, entre el nucli urbà i el Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG464426 La carretera, sense asfaltar, que porta al Tossal arrenca de la carretera de Ponts a Artesa de Segre, a la sortida de Ponts JAA-MLlC Història No es disposa de notícies històriques documentals sobre l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu,…

Fill segon de Pere el Cerimoniós Pere III de Catalunya-Aragó i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí Martí I de Sicília , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, Elionor, la succeí en els seus drets a la corona siciliana,…

Consideracions generals Els sistemes aquàtics costaners es formen als marges continentals, on el poc pendent permet l’acumulació dels sediments arrossegats pels rius o per la mar La Mediterrània els afavoreix encara més per la falta de marea A les àrees deltaiques poden adquirir una importància i unes dimensions notables, com al delta de l’Ebre, d’on veiem la llacuna de la Tancada Són sistemes rics en nutrients, amb una productivitat elevada i altament dinàmics per l’intercanvi d’aigua entre la mar i les aigües dolces que hi fan cap Els gradients de salinitat són un factor important, que els…

Situació Vista de conjunt del petit nucli de Lloberola, arredossat als peus del seu castell ECSA-J Bolòs Castell situat al cim d’un turó que s’alça al costat de la riera de Lloberola, afluent per l’esquerra de la riera de Sallent S’emplaça en una posició semblant a la que té el proper castell de Vallferosa, a mig camí de les planes del Solsonès i la vall del Llobregós Tot i restar en una vall lateral, té comunicació visual, per exemple, amb el castell de Ribelles Mapa 34-13 329 Situació 31TCG643390 Hem de travessar la població de Biosca, des d’on cal agafar la pista de terra que, en direcció…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó A l’hora d’estudiar l’organització del territori a la comarca de la Llitera en època medieval, hi ha dos aspectes en els quals hem de concentrar l’atenció D’una banda, ens adonem que, com a la propera comarca de la Noguera, hi podem estudiar la distribució dels castells, tant dels bastits per a defensar les terres dominades pels musulmans com dels fets pels cristians Amb tot, a causa de les característiques del que s’ha conservat, podrem aprofundir sobretot…