Resultats de la cerca

La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades detalladament per…

El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa Maria de Ribera…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la Pobla de Segur dels de Baix Pallars Pallars Sobirà i…

Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…

Situació Edifici molt modificat que té adossat a la part de llevant una petita estructura preromànica coberta amb volta, anterior al segle XI, ara amb funcions de sagristia ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Llúcia és dins el nucli de Coborriu de la Llosa, un petit poble que es troba sobre la pista que va de Lles a Prullans, passant per Viliella i la vall de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG939967 Història El lloc de Coborriu, a la vall de la Llosa, no apareix esmentat en la documentació medieval fins l’any 1244, amb motiu de la venda d’un mas en aquest indret, entre d’…

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…

La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal L’any 1088 Ramon V ja havia…

Mapa dels castells I les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó Biosca Castell de Biosca Fortificació de les Valls Torre de la Granja Castell de Lloberola Cervera Ciutat de Cervera Castell de Cervera Castell de la Prenyanosa Castell de Malgrat Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja Castell de la Cardosa Castell de Queràs Castell i vilatge de Tudela Estaràs Castell d’Estaràs Castell de Gàver Castell de Vergós Guerrejat Castell d’Alta-riba Castell de Mejanell Castell de Malacara Castell de Ferran Castell de Vasel Granyanella Castell de Granyanella Castell de…

Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer…

Església L’actual parròquia de Santa Maria de Guissona té l’origen en un priorat canonical Guissona fou conquerida als musulmans pel comte Ermengol II d’Urgell i pel bisbe Ermengol d’Urgell, que incorporaren el lloc a la diòcesi i al comtat d’Urgell El primer document que proporciona notícies de la vila de Guissona és la sentència del 1024 d’un judici sobre unes aprisions de terres i llocs que es discutien el bisbe Ermengol i Guillem de Lavansa Per aquest document es coneixen els termes primitius de Guissona No es parla de l’existència de cap església, però és possible entreveure que ja hi…