Resultats de la cerca

El 22 de juliol de l’any 1605, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai Segles XVI – XVII, doctor en ambdós drets, canonge i degà de Barcelona diputat militar Galceran de Peguera i de Gàver, senyor de Sant Mateu de Bages diputat reial Andreu de Sentís i Arbonès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pacià Paulet, canonge d’Elna oïdor militar Gaspar de Molera, doctor en medicina de Vic, cavaller i senyor de les dècimes de Sant Esteve de Granollers de la Plana oïdor reial Joan B Llorens, ciutadà honrat de…

La guerra civil catalana 1462-1472 L’època “de les torbacions” 1462-72, tal com la denominaren els contemporanis, va ser el procés final d’una crisi ben complexa i d’enfrontaments politico-socials, latents des de feia temps, que s’agreujaren al Principat a mitjan segle XV En el conflicte es dirimia el concepte de pactisme, que havia regulat la relació entre el sobirà i les institucions al llarg del darrer segle, i s’hi afegiren les bandositats entre la noblesa, l’oposició entre els remences i els senyors feudals, i a les ciutats, les lluites pel poder com, en el cas de Barcelona, entre la…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…

La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…

La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…

Diner atribuït a Guillem I de Besalú, segle XI MNAC-GNC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La moneda circulant als comtats catalans en els primers temps feudals eren els diners de plata de cada comtat, dels quals ens són ben coneguts els de Barcelona i relativament bé els del Rosselló, Vic, Girona i Besalú, la moneda de plata musulmana cacimi o cathini o el seu equivalent grossa , sempre com a equivalent a la plata pura i els mancusos musulmans La moneda d’or musulmana, el mancús, que havia arribat als comtats catalans al darrer quart del segle X, es convertí ràpidament en la moneda principal del…

Situació i presentació Limita amb els termes del Pont d’Armentera NE, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp S, de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral NW, de la Conca de Barberà El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i…

Situació Vista de la nau central de l’església, amb els grans arcs de comunicació amb les naus laterals ECSA - E Pablo Vista de l’església des del costat sud-oest F Baltà L’església és al núm 203 del carrer de Santa Eulàlia, antiga carretera reial, darrere el nou edifici parroquial Mapa 36-16420 Situació 31TDF264799 Història El lloc de Provençana és documentat el 908, en la venda d’una casa i terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré L’església de Santa Eulàlia de Provençana és esmentada com a parròquia el 1045, bé que ho devia ser des del seu origen El 1076 és documentada l’obra de l’…

Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…

El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits mamífers,…