Resultats de la cerca

Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…

Centre de l’ any litúrgic , es caracteritza per la commemoració solemne de la mort i resurrecció de Crist Els actes religiosos han tingut, a més de llur sentit litúrgic, un marcat caràcter popular i folklòric començaven pròpiament el Dimarts Sant , en què se celebrava a Barcelona fins el 1863 la processó “dels esclaus”, i s’iniciava a les parròquies, sobretot rurals, el salpàs , excepte a les Balears que es feia el dissabte de Glòria i continuava després de Pasqua El Dijous Sant el matí era destinat a les cerimònies de la catedral benedicció dels sants olis i reconciliació dels pecadors i a…

Imatge de la Mare de Déu procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona i és inventariada amb el núm 38 J Vigué Al Museu d’Art de Girona es conserva una marededeu que figura, procedent d’Olot, inventariada amb el núm 38 núm 16 del catàleg del Museu Diocesà de Girona Fa 76 cm d’alçada per 33 cm de llargada i 28 cm de fondària La figura del Nen fa 36,50 cm d’alçada La Mare de Déu va vestida amb una túnica llarga d’escot rodó fins als peus i amb un mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles Està asseguda damunt una trona flanquejada per dues columnes de fust…

Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà en el sector…

La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…

Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès GLlop El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu núm 660 que consta com a provinent de Taüll Al Catàleg de l’any 1991 Catàleg d’escultura i pintura medievals , 1991, pàg 139, núm 68 no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant Porta corona i sembla que devia…

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…

El 22 de juliol de l’any 1605, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai Segles XVI – XVII, doctor en ambdós drets, canonge i degà de Barcelona diputat militar Galceran de Peguera i de Gàver, senyor de Sant Mateu de Bages diputat reial Andreu de Sentís i Arbonès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pacià Paulet, canonge d’Elna oïdor militar Gaspar de Molera, doctor en medicina de Vic, cavaller i senyor de les dècimes de Sant Esteve de Granollers de la Plana oïdor reial Joan B Llorens, ciutadà honrat de…

Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…