Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d'Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d'Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
Els grans reptes, les noves solucions
Els problemes socioecològics i les grans disfuncions planetàries En realitat, el futur de la biosfera hauria de preocupar els humans força més que no els preocupa avui, però força menys que el futur de la mateixa espècie humana com a part constitutiva d’aquesta biosfera Quan es diu apocalípticament que la potència destructora de totes les armes nuclears acumulades durant la guerra freda i encara no desmantellades podria eliminar tot rastre de vida de la Terra s’omet un adjectiu s’hauria de dir tot rastre de vida humana fins i tot, tot rastre de vida animal o vegetal, potser Perquè, en efecte…
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es podria dir que…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…
L’arquitectura religiosa de la primera meitat del segle XX
L’arquitectura religiosa de transició entre els segles XIX i XX va estar protagonitzada per dos elements principals les obres de Gaudí Sagrada Família i cripta Güell i les restauracions i reformes de Puig i Cadafalch Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí Sarroca i Montserrat Obres puntuals, com l’església del Sagrat Cor del Tibidabo 1900-31, d’Enric Sagnier, o la capella de l’Escola Industrial de Barcelona 1927 de Joan Rubió i Bellver, van significar també punts importants però clarament girats cap al segle XX Puig i Cadafalch pràcticament no va fer obra religiosa, tret de les intervencions…
La zoologia
Imatgeria zoològica “Bim… Bom… les campanes de Salou –Qui s’ha mort –Lo nostre porc –Qui l’enterra –L’hereu Serra –Qui se’n riu –La perdiu, la perdiu, la perdiu” El joc de la taba o marraquinca, els tres porquets i l’ arri, arri, borriquet/ anirem a sant Benet/ te daran un formatget/ per dinar, per sopar… , el ratolí Pérez o la rateta que escombrava l’escaleta , Bambi , Pluto , Pepito Grillo , Tom i Jerry i l’ ànec Donald la mona xita , King Kong i Moby Dick el Coiot , Fred Basset , Calvin i Hobbes , Snoopy , el gat Garfield , el Cant dels ocells i el burro català Joguines, emblemes –o…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…
Els materials hercinians
Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l'edat en milions d'anys Maber Els terrenys hercinians que afloren als Països Catalans es poden agrupar, a grans trets, en tres grans conjunts, els quals són significatius pel que fa a llur origen i evolució El primer inclou les roques sedimentàries paleozoiques i les roques volcàniques i subvolcàniques que hi són interstratificades, així com llurs derivats metamòrfics El segon grup és integrat pels gneis que provenen majoritàriament de granitoides anteriors a l’orogènia herciniana Els granitoides intrusius hercinians emplaçats en terrenys…