Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Émile Zola
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…
Avel·lí Artís-Gener
Cinematografia
Periodista, escenògraf i escriptor.
Vida Fill del periodista, impressor i comediògraf Avellí Artís i Balaguer 1881 - 1954, estudià a l’Escola de Belles Arts Aprengué l’ofici d’escenògraf fent el meritoriat en diferents tallers Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Treballà com a periodista i ninotaire en "La Publicitat", "La Rambla", "Mirador", "El Be Negre" i "L’Esquella de la Torratxa" En esclatar la guerra s’allistà a l’exèrcit republicà, però continuà escrivint o posant ninots en el setmanari "Meridià", el quinzenal "Amic" o "Vèncer", "premsa de…
Isabel-Clara Simó i Monllor
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Escriptora i periodista.
Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…
,
Ramón María del Valle-Inclán y Peña
Literatura
Escriptor gallec en llengua castellana.
Inicià estudis de dret, que no acabà, a la facultat de Santiago Viatjà a Mèxic 1892-93, i el 1895 es traslladà a Madrid, on s’establí, bé que féu també estades a la seva terra Féu nous viatges a Amèrica 1910 i 1922, visità els fronts aliats durant la Primera Guerra Mundial i intentà breus intervencions en política El 1929 fou empresonat per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera Durant la Segona República fou director de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma Finalment, el 1934, ja malalt, es retirà a Galícia Al marge de la pura biografia, Valle-Inclán es recreà a si mateix…
Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…
Feliu Elias i Bracons
Historiografia catalana
Historiador, crític d’art, pintor, caricaturista i escriptor.
Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…
termes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
dibuix
© Corel Professional Photos
Art
Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper— mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…
L’anticlericalisme
Caricatura anticlerical, “La Flaca”, Barcelona, 23-5-1869 BC L’anticlericalisme sempre viu en amplis sectors populars, com a mínim des dels inicis de la revolució liberal, va ser impulsat en els primers moments de la revolta de setembre del 1868 pels nuclis burgesos dirigents Aquests hi descobriren una vàlvula de seguretat per als seus interessos i de distracció per a les reivindicacions revolucionàries populars L’impuls donat a l’anticlericalisme representava la possibilitat de fer creure als sectors més rupturistes que s’estava duent a la pràctica una tasca revolucionària,…
Modernistes o noucentistes? Els darrers simbolistes decadents
«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina