Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
nitril
Química
Cadascun dels composts que contenen en la molècula el grup funcional R-C≡N.
Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels àcids i de les…
polièter
Química
Qualsevol dels composts de natura polimèrica que contenen grups èter (C-O-C) repetits al llarg de la cadena principal.
Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers aldehids, èters cíclics i fenols Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura El més important d’aquests és el poliformaldehid Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques Els derivats d’èters…
metcar
Química
Nom genèric de les molèculesamb estructura de ful·lerè i que contenen carboni i un metall.
Els metcars foren descoberts el 1992 pel químic AWelford Castleman i els seus collaboradors a Penn State, ‘University Park’ EUA, vaporitzant titani amb un làser en un flux d’un alcà simple, amb el qual es formava un clúster estable, Ti 8 C 12 d’estructura dodecaèdrica Les dotze cares es componen d’anells pentagonals i cada un d’ells conté dos àtoms de titani que s’enllacen amb tres àtoms de carboni Posteriorment es produïren clústers M 8 C 12 , on M representa un àtom metàllic com vanadi, circoni, hafni, crom, ferro o molibdè i més tard s’han obtinugut metcars mixtos de titani i…
resines al·líliques
Química
Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics, tals com els àcids o- i m-ftàlic.
Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma de prepolímers…
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers esmentats…
Avelino Corma i Canós

Avelino Corma i Canós
© The Royal Society
Química
Químic.
Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina