Resultats de la cerca

La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…

Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…

La geografia física Indonèsia és una prolongació del continent asiàtic, al qual és unida per la plataforma de la Sonda 50-200 m de profunditat, que arriba fins a Sumatra, Java i Borneo, i hi afloren nombroses illes a causa de l’activitat volcànica Al S de la plataforma, Indonèsia forma garlandes d’illes muntanyoses que s’estenen a 4500 km aquesta estructura és conseqüència de la unió del sistema alpí i el geosinclinal circumpacífic en un espai sotmès a les compressions exercides per les masses continentals asiàtica i australiana Indonèsia és enquadrada per profundes fosses marines la mar de…

La geografia física El cor del país és constituït per la fèrtil plana del riu Chao Phraya, format per la confluència dels rius Ping i Yom, el qual desemboca en delta al golf de Siam, enmig d’una espessa vegetació de manglars El N i el W del país són muntanyosos, formats per serralades granítiques paralleles orientades en direcció S formen part de la serralada que des del Tibet s’estén fins a Birmània i la península de Malaca, solcades per les valls, estretes i profundes, dels diversos afluents del Chao Phraya per la dreta i cobertes de bosc dens, on domina el tec Cap al S, al llarg de la…

La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…

La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…

La formació de Catalunya com a país es remunta a la més Alta Edat Mitjana com d’altres països europeus Al llarg del segle XX s’ha posat en dubte a vegades el concepte de la Marca Hispànica que semblava tan ben fonamentat com a nucli constitutiu de la Catalunya posterior El territori que ocupaven els diversos comtats catalans veié com l’Imperi carolingi anava perdent poder i, com a conseqüència, cada un començà a organitzar-se pròpiament, fins que a principi del segle XII ja es denominà Catalunya Més endavant, a partir de l’entronització d’Alfons el Trobador d’Aragó l’any 1162, el comte de…

Definició La malaltia coronària és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una manca en l’aportació d’oxigen, és a dir, hipòxia, al miocardi En general és deguda a una reducció del diàmetre de la llum de les artèries que irriguen el cor, les artèries coronàries En els casos lleus, aquesta alteració sol ésser asimptomàtica En canvi, en els greus, o quan s’incrementen sobtadament les necessitats d’oxigen del miocardi en unes circumstàncies determinades, provoca diverses manifestacions que es poden presentar en forma d’angina de pit, infart de miocardi o mort sobtada per fallada…

Definició L’ aterosclerosi constitueix un trastorn vascular molt freqüent que es caracteritza pel desenvolupament de lesions elevades en la paret interna de les artèries, formades bàsicament per acumulacions de lípids i anomenades plaques d’ateroma, que donen lloc a un engruiximent i un enduriment progressius de les artèries afectades Aquestes plaques d’ateroma es poden localitzar en qualsevol artèria, per bé que es detecten més sovint en l’aorta, les artèries coronàries, les cerebrals i les renals, les de les vísceres digestives i les de les extremitats L’existència d’aquestes lesions pot…

La salut i la malaltia Quan dos amics o coneguts es troben, és molt habitual que un d’ells pregunti a l’altre "Com estàs", i que aquest li respongui "Estic bé, i tu" o "Doncs, una mica pioc" o "No estic gaire fi" o, fins i tot, "Em trobo malament, estic malalt" Però, si els analitzem amb precisió, què volen dir aquests termes que ens semblen tan oposats bé o malament, salut o malaltia En definir-los, topem amb nombroses dificultats i en l’intent podem caure en cercles viciosos, com el que defineix la salut com l’absència de malaltia o viceversa Això passa perquè, quan intentem descriure les…