Resultats de la cerca

El creixement de l’organisme i la maduració de les funcions mentals i motores són processos íntimament units, ja que es desenvolupen de manera parallela i depenen, en general, dels mateixos factors L’herència rebuda a través dels gens, per exemple, pot determinar el ritme de creixement de l’infant, la velocitat del seu desenvolupament psicomotor i els límits que es poden assolir en ambdós processos Alguns trastorns genètics poden causar retard mental, i d’altres poden impedir que un nen assoleixi una talla normal No obstant això, en general l’herència no estableix de forma absolutament…

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

Fundada el 1916, s’originà a partir de les trobades d’un grup de notables al cafè El Oro del Rhin, on es reunien per parlar i comentar els esdeveniments quotidians però especialment els esportius Es distingí per les seves activitats automobilístiques, bàsicament en l’organització de proves de tot tipus, en què fou especialment remarcable l’organització de proves puntuables per als Campionats del Món de Fórmula 1 i d’Europa de Muntanya El 1916 organitzà la primera cursa per als socis, a fi de comparar les capacitats mecàniques de llurs vehicles Ho feu en el circuit del Baix…

Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels astres roman…

S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la…

Es tracta d’una disciplina quimicobiològica, amb vessants tecnològics i sanitaris, aplicada als aliments i llurs ingredients, que utilitza moltes ciències fonamentals biologia, bioquímica, física, microbiologia, química, etc i participa en la problemàtica de la tecnologia aplicada bioenginyeria, enginyeria química, tècnica d’envasament, etc S’ocupa de l’estudi de la composició i propietats dels aliments i llurs ingredients matèries primeres destinades al consum directe o a l’elaboració d’aliments manufacturats i productes alimentosos preparats per la indústria alimentària dels processos de…

Situació Cova propera a la masia de la Fabregada que serví d’habitatge en l’alta edat mitjana ECSA - V Roca A la part alta de la vall de la Fabregada, petita vall lateral de la conca del Rialb, hi ha la masia abandonada de la Fabregada, que en part correspon a una casa forta-torre d’època medieval, i, prop seu, hi ha una espluga, segurament habitada a l’alta edat mitjana Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou després, cal prendre la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a…

Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…

Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…

Morfologia El tritó pirinenc Euproctus asper presenta una coloració terrosa, amb o sense ratlla longitudinal groga al dors Té el cap deprimit i la cua gairebé sense cresta Xavier Parellada Aquest tritó, localment anomenat rabatxet, té un cos robust, amb el tronc lleugerament deprimit, subcilíndric La seva longitud total oscilla entre els 10 i els 14 cm La cua és robusta i bastant comprimida, quasi tan llarga com el cos, amb la punta obtusa, sense crestes, però amb carenes baixes El cap és deprimit, més llarg que ample i té el musell arrodonit, i els ulls petits i situats en posició lateral…