Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
teodicea
Filosofia
Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat; en aquest segon sentit, la teodicea és considerada com a part de la metafísica, com a continuació i concreció de l’ontologia.
El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció amb els fets…
Santa Eulària d’Arròs (Vielha)
Art romànic
Situació L’església de Santa Eulària, que és la parroquial d’Arròs, es dreça a la banda oriental del poble, situat a 956 m d’altitud, estès a la riba dreta de la Garona, prop del junyent del riu de Varradòs, als vessants occidentals de la muntanya de Mariagata Mapa 148M781 Situació 31TCH168345 S’hi arriba fàcilment a través d’un brancal de curt recorregut, que sorgeix, a mà dreta, de la carretera N-230, després d’haver passat per Aubèrt i poc abans de trobar el trencall que mena a Vilamòs FJM-AMB Pica Pica baptismal conservada a l'interior de l'església F Junyent-A Mazcuñan Calc de la…
La multiculturalitat
Apartir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, bona part de les societats democràtiques han participat en tota una sèrie de debats intellectuals entorn dels drets de les minories culturals i nacionals en les democràcies liberals, de la seva presència i participació en les institucions i en els processos de decisió política, del seu grau d’autogovern, de l’ús de símbols religiosos i de formes de vestir en l’esfera pública escoles, administració, etc Aquests debats han estat associats a realitats tan diferents com les minories nacionals, les poblacions immigrades, les collectivitats…
Joan Crexells i Vallhonrat
Historiografia catalana
Escriptor, economista i traductor.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la UB 1913-14 La seva presència en les institucions i publicacions catalanes el relacionen amb la generació intellectual que es formà a les plataformes impulsades per la Mancomunitat i per l’Institut d’Estudis Catalans, políticament vinculats a Acció Catalana Tot i així, la personalitat intellectual de Crexells es presenta amb un perfil original per la seva voluntat de mantenir-se autònom i per la varietat dels camps…
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les…
Una guia per a la forja dels Països Catalans
És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…
Les Bases de Manresa
Assemblea catalanista de Manresa, “La Ilustració Catalana”, Barcelona, 1892 BC / RM El text discutit, esmenat i aprovat a l’Assemblea de Manresa, constitueix una fita rellevant en la construcció del catalanisme polític, tant pel seu contingut teòric com pel que representà de mobilització efectiva d’una força emergent que pretenia consolidar-se Al darrere de la lletra i l’esperit de les Bases de Manresa , s’hi pot copsar la intenció dels promotors de posar-se en primera fila de la línia de sortida del catalanisme naixent que, desmarcant-se de les opcions federalistes o carlistes, els atorgués…
Una guia per a la forja dels Països Catalans
És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…
Marroc 2009
Estat
Durant el 2009, el Marroc i la Unió Europea van continuar cap a la concreció de l'Estatut Avançat, el marc que ha de permetre al Marroc accedir a programes comunitaris i gaudir d'un context privilegiat pel que fa a les relacions polítiques, econòmiques i socials amb la UE En aquest sentit, va concloure la primera fase de les negociacions que han de fer possible la liberalització de la prestació de serveis i el dret d'establiment La política exterior del Marroc també va estar marcada pel trencament de relacions diplomàtiques amb l'Iran a causa de la solidaritat amb Bahrain davant…
dret espanyol
Dret
Ordenament jurídic vigent a l’Estat espanyol.
La formació d’aquest dret parteix del dret castellà i té els inicis en els decrets de Nova Planta promulgats per Felip V, a través dels quals hom estengué el dret públic castellà a tot Espanya, suprimí els organismes legislatius dels diferents regnes, bé que conservant una certa autonomia Biscaia i Navarra, i només mantingué en vigor els respectius drets privats a excepció del Regne de València, que passà a regir-se pel dret privat castellà, però sense possibilitat d’evolució No fou, però, fins a la caiguda de l’Antic Règim i la creació d’un nou Estat espanyol de caràcter liberal, amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina