Resultats de la cerca
Es mostren 829 resultats
grafologia
Psicologia
Estudi del caràcter d’una persona a través de la seva escriptura.
Es basa en el principi segons el qual certs moviments físics de l’home es relacionen amb les seves disposicions psíquiques Les emocions, les temences, les alegries, les angoixes i en general tots els impulsos que procedeixen del cervell obliguen a donar una determinada resposta muscular segons els graus de contracció i de dilatació que condiciona la mà a uns traços concrets La grafologia estableix una relació entre la ment i l’escriptura i afirma que la configuració gràfica depèn del temperament de l’individu Per tal que l’anàlisi grafològica sigui vàlida, cal interpretar l’escriptura, no pas…
arbitrisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic, sorgit a Castella a la darreria del s XV i que tingué vigència fins al començament del s XVIII.
Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic Les idees arbitristes foren el resultat de la desillusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de la Cerda,…
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica…
martell

Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a…
programació matemàtica
Matemàtiques
Conjunt de procediments matemàtics per a resoldre problemes d’òptims condicionats, és a dir, problemes consistents a maximitzar o minimitzar una funció numèrica de diverses variables subjectes a certes limitacions.
Comprèn la programació lineal i les seves aplicacions transport, paramètrica, estocàstica, de nombres enters, la programació quadràtica denominada d’acord amb el grau de les equacions que cal optimitzar i la programació dinàmica , que es refereix més a la técnica computacional que no pas a un tipus particular de problema no lineal Aquestes tècniques tenen un origen recent Sembla que la programació lineal fou emprada per Monge, el 1776, però no fou coneguda fins el 1939, que l’economista soviètic LVKantorovič la descobrí La situació política impedí el desenvolupament i la difusió d’aquesta…
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…
Ausiàs Izquierdo
Historiografia catalana
Teatre
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador, autor dramàtic, poeta i llibreter d’ofici.
Vida i obra Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575 —obra, com totes les altres que escriví, avui perduda—, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època, així com l’acte sacramental Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1859, un exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals N’escrivi dos més Lucero de…
, ,
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques , tant…
suprematisme
Art
Tendència pictòrica de caràcter no-figuratiu teoritzada i duta a la pràctica per Kasimir Malevič.
Com ell mateix escriu, “el suprematisme abandona la representació de la figura humana i la dels objectes naturals en general per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes el suprematista no observa ni toca sent” El suprematisme es feu públic l’any 1915, quan Malevič mostrà a l’exposició 0'10 el seu Quadrat negre 1914, museu Rus de Leningrad i la seva Composició suprematista 1914, Museum of Modern Art, Nova York Utilitzà nous símbols, com el quadrat, el triangle, el cercle i la creu, així com colors clars i molt purs Històricament el suprematisme es desenvolupà…
Armand Cardona i Torrandell
Pintura
Pintor.
Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements calligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular Plasmà l’obra en “cicles” Retaules de la gent 1956, Barques, Màquines 1957, I cicle de les Testes 1958, Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets 1959-60, Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima 1961, II cicle de les Testes 1962-63,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina