Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Església siríaca
Església formada entorn del patriarcat d'Antioquia.
Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…
variació
Música
Procediment d’improvisació que es basa en la transformació d’un element musical de diferents maneres, però conservant la seva identitat.
La variació apareix al llarg de la història de la música sota la forma ornamental o estructural Progressivament la variació es transformà en tema i variacions , forma en la qual el tema és presentat unes quantes vegades amb modificacions diverses Les formes musicals basades en la imitació són la partita , la xacona, el passacaglia , el ricercare i la canzone , el ground i el passamezzo La transformació es pot efectuar per mitjà de l’ornamentació, de la figuració i de la disminució Hi ha diversos modes de variacions l’efectuada sobre un cantus firmus , la variació sobre ostinato…
convertidor
Indústria tèxtil
Màquina que romp o talla un feix de filaments artificials o sintètics en fibres de curta longitud tot conservant llur paral·lelisme.
teatre èpic
Teatre
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30.
Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…
impressor
Història
Artista dedicat a la impressió gràfica.
L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat del llibre Una…
Joan de Borbó i de Battenberg
Història
Política
Infant d’Espanya (1913-33), príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), comte de Barcelona i cap de la casa i família reial d’Espanya.
Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…
transformador ideal
Electrònica i informàtica
Quadripol convertidor d’energia, que tot conservant-ne la forma, canvia el nivell de les seves magnituds característiques (variable intensiva i extensiva).
Independentment de la freqüencia del senyal, té per equacions on n és la relació de transformació És un transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat, flux de dispersió nul, en el qual la inductància mútua, M i les autoinductàncies del primari L 1 , i del secundari L 2 són infinites, bé que amb una relació finita entre elles És un element transparent al flux d’energia P = V 1 i 1 + V 2 i 2 = 0
Dubrovnik

Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la…
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició de…
Rafael Lozano i Bartolozzi

Rafael Lozano i Bartolozzi
© Fototeca.cat / Barceló
Pintura
Escultura
Pintor i escultor, més conegut com a Rafael Bartolozzi.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina