Resultats de la cerca
Es mostren 979 resultats
Emili Coca i Collado
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà en diverses revistes literàries o humorístiques La Renaixença , Biblioteca de l’Arc de Sant Martí , Lo Nunci , La Tomasa , La Bandera Catalana , entre d’altres i escriví preferentment poesia lírica, però destacà sobretot en el gènere humorístic amb les paròdies que feu de poemes d’altres autors, com Frederic Soler i Francesc Pelai Briz A partir del 1875 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on guanyà diversos accèssits i la viola d’or amb el poema L’arbre sec 1876 Publicà el recull poètic Entre terra i cel 1887 i posteriorment el que li feu “Lectura Popular”…
,
Francesc Josep Estorch i Siqués
Música
Compositor.
Alguna font li atribueix el nom de Xavier, mentre que F Pedrell l’anomena Francisco José Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 i fou un músic aficionat que compaginà la composició amb la professió d’advocat Es tenen molt poques dades biogràfiques d’aquest compositor, al qual s’atribueix l’autoria d’algunes obres líriques, com per exemple La mejor la paga , una opéra-comique que ha estat datada el 1837 Compongué una òpera, Giuseppe Ricardo , sobre un llibret escrit pel seu germà Miquel i que deixà inacabada, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos…
,
cronologia
Ecologia
En dendrocronologia, sèrie d’anelles de creixement dels arbres que es pren com a referència per comparar amb la sèrie objecte d’estudi.
S'obté a partir d’altres sèries d’anelles prèviament datades i sincronitzades Les cronologies es poden expressar en funció d’una escala temporal absoluta, és a dir, que ordena i situa els esdeveniment en el temps real, o bé relativa, és a dir, que estableix l’ordre cronològic dels diferents esdeveniments sense determinar quan tingueren lloc en el temps una cronologia és absoluta quan la seqüència d’anelles està perfectament datada respecte a un calendari civil A l’Europa central i a Irlanda s’han establert cronologies de més de 7 000 anys, cosa que ha permès datar amb precisió…
Castell de Montcerdà (Puigcerdà)
Art romànic
La primera menció documental d’aquest castell es consigna en l’acta testamentària del comte Guillem Ramon I de Cerdanya, datada el 7 d’octubre de 1094 Segons indica el testament, el comte llegà al seu fill Guillem Jordà, entre altres molts castells, el de Mons Cerdanus Un segle més tard, el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano , que fou l’origen de la vila de Puigcerdà Molt probablement, aquest trasllat al lloc de Montcerdà fou determinat perquè allí, juntament amb el castell, ja hi…
Església de Mallabecs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els…
Tall Halula
Jaciment arqueològic
Poblat neolític de la vall mitjana de l’Eufrates (Síria).
Ha estat excavat per la Misión Arqueológica Española, dirigida per Miquel Molist, en el marc de la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin El tall , de forma vagament circular 360 m × 300 m, ateny una alçària de 8 m La seva excavació ha permès de documentar habitacions de planta rectangular, amb forns, llars i sitges, així com obres comunals mur de terraplenament i conduccions d’aigua El material arqueològic que hom hi ha recuperat assenyala l’existència d’una fase antiga Neolític preceràmic, datada…
Sant Lluc de Puig Rodon (Paçà)
Art romànic
La capella o ermita de Sant Lluc, situada dalt d’un turó al sud-oest del terme de Paçà, és documentada des del segle XI Consta, segons l’acta testamentària de l’arxilevita Ponç, datada l’any 1031, que aquest feu donació al seu fill Bernat de l’alou de Mentet amb la seva església, com també de l’església de Sant Lluc de Puig Rodon Posteriorment consta que Ramon Pellicer, en testament atorgat l’any 1338, deixà a l’església de Sant Lluc un llegat de dos sous A partir d’aquesta data sovintegen en la documentació local les deixes a favor de la capella de Puig Rodon, atorgades per habitants de Paçà…
Capella de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que li era subjecta juntament…
Sant Climent de Cava
Art romànic
Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i…
Santa Maria de la Jonquera
Art romànic
El “ locum lonquera ” és esmentat en la Gesta comitum barcinonensium vers l’any 1285 El 1688 la Jonquera, amb Canadal, Agullana i Darnius, formava una batllia dels comtes de Peralada No hi ha notícies documentals de l’església de Santa Maria fins el 22 de març de 1413, que el bisbe Ramon Descastellar havia atorgat indulgències als qui contribuïssin a restaurar l’església de Santa Maria de “ Jonqueria” , sufragània de la parròquia d’Agullana L’any 1569 consta ja com a parròquia independent Actualment l’església de Santa Maria de la Jonquera és en la seva major part obra del segle XVIII i és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina