Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
biosfera
Ecologia
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.
Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard…
Stephen A. Forbes: un llac és una illa
En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots…
Estanys nous, sistemes antics
El terreny s’esfondrà estrepitosament, i allà on abans hi havia hagut un camp de pomeres quedà un sot d’uns 40 m de diàmetre i 7 m de fondària, que s’omplí d’aigua amb rapidesa Era la nit de l’11 al 12 de novembre de 1978, i la persona que, solitàriament, vivia en un mas immediat a l’estanyol tan sobtadament aparegut, abandonà la casa i els camps per sempre més Es comprèn ningú no vol córrer el risc de negar-se en terra ferma
Perquè el cas és que el fet, a la regió de Banyoles, a Catalunya, no era del tot excepcional Aquest petit llac, des d’aleshores conegut amb el nom d’Estanyol Nou, es…
contaminació
Ecologia
Alteració de les propietats d’un medi per incorporació, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.
Generalment, les modificacions augmenten el flux energètic ecosistema i, per tant, la productivitat, la taxa de renovació respiració/biomassa, i disminueixen la diversitat, és a dir, simplifiquen l’estructura Els principals tipus d’agents contaminants són deixalles i partícules industrials i mineres, gasos procedents de vehicles, automòbils i d’altres combustions, residus sòlids urbans, restes orgàniques animals i vegetals, aigües residuals domèstiques i industrials, pesticides i materials radioactius Aquests diferents agents determinen els diferents tipus de contaminació, que,…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals
L’empremta dels humans als boscos nebulosos Els boscos nebulosos es troben sotmesos a pressions i amenaces que no difereixen gaire de les que afecten les selves plujoses de terra baixa o montanes De fet, com s’ha vist, moltes vegades les han precedit en l’ocupació humana i han estat objecte d’una explotació més primerenca a causa de les seves condicions climàtiques i ambientals més favorables per als humans En força llocs la colonització humana dels boscos nebulosos té al darrere segles d’història que hi han deixat la seva empremta El valor estratègic dels boscos nebulosos Els boscos…
El funcionament ecològic dels boscos nebulosos
Submergits en la boira El bosc nebulós de muntanya, situat en àrees de grans boires i humitat, més que no pas de pluges, té en comú amb la pluviïsilva de terra baixa la sempervirència dels seus vegetals dominants, l’exuberància de totes les formes vives i l’elevada riquesa taxonòmica La principal característica visual que els en separa és l’estructura del dosser arbori, molt més simple, i el paper preponderant que hi fan els epífits Certament, malgrat l’alt grau de coincidència amb les selves de terra baixa, no són pocs els organismes que viuen exclusivament als boscos nebulosos Ben coneguts…
Els líquens com a bioindicadors
Bacidina phacodes a dalt és una espècie la presència de la qual indica que l’alzinar està en bon estat de conservació Al contrari, l’abundància de Lecidella elaeochroma a baix és indici de la baixa qualitat del bosc Antonio Gómez-Bolea L’any 1866, el liquenòleg William Nylander 1822-99 publicà un article en què deia "els líquens donen, a la seva manera, la mesura de la salubritat de l’aire i són uns higròmetres molt sensibles" D’aleshores ençà, s’han publicat molts treballs científics sobre aquest tema i s’han establert metodologies de treball per a l’ús dels líquens com a indicadors de la…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…
El desenvolupament de la ciència ecològica i la idea de biosfera
La natura té història del fixisme al transformisme El dogma creacionista i fixista d’una natura immutable que encara prevalia al començament del segle XVIII no podia resistir gaire més temps la prova dels fets La idea d’una certa plasticitat de les espècies s’anà imposant a partir dels treballs de naturalistes com Charles Bonnet 1720-93, Jean Baptiste Robinet 1735-1820, Benoît de Maillet, Pierre Moreau de Maupertuis 1698-1759, Denis Diderot 1713-84, Georges-Louis Leclerc de Buffon i Erasmus Darwin 1731-1802, entre altres La descoberta de la historicitat de la natura El recurs a criteris ‘…
plàncton
Ecologia
Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina